Auca de Caterina Albert (1869-1966)

Àlies Víctor Català, que sabia de narrar.

1.Mil vuit-cents seixanta-nou,
Caterina fa enrenou.
2.A l'Escala, a l'Empordà
on la vida passarà.
3.És una nena eixerida
que llegeix fora de mida.
4.Escriu, pinta amb molt de tacte,
i en tot és autodidacta.
5.Fa poemes i teatre
i per res no es deixa abatre
6.En els Jocs d' Olot commou
amb el vers d' El llibre nou.
7.I també amb La infanticida.
obra dura i atrevida.
8.El cant dels mesos publica
i amb pseudònim l'embolica.
9.Qui és Víctor Català?
Tots ho volen esbrinar.
10.Escriu els Drames rurals,
dotze contes colossals.
11.Molt dramàtics, gens festius,
que sorprenen morts i vius
12.Des del seu amagatall
es carteja amb Maragall.
13.I li diu, amb molt d'encert:
"Sóc la Caterina Albert."
14. Dona ferma i independent
que amb la ploma és molt punyent.
15.Viu de renda i sols escriu,
del que veu, el més ombriu.
16.La revista «Joventut»
li encarrega «Solitud».
17.La més bella i gran novel·la,
que complau la clientela.
18.Amb misteris de muntanya,
Pastor, Ànima, maranya...
19.... festa, plor, mal i bondat
i una immensa soledat,
20....on la Mila insatisfeta
viurà la seva desfeta.
21.Per no perdre ni una estona
posa pis a Barcelona.
22.Caires vius i les «Ombrívoles»
aspres són i baronívoles.
23.Fetes amb cru realisme
amb tocs de naturalisme.
24.Amb la família Sitjar
van a Europa, a viatjar.
25.I malgrat que els noucentistes
fan la guitza als ruralistes,
26.... «Solitud» han llorejat
amb el premi Fastenrath.
27.Se'n fan moltes traduccions
i arriba a tots els racons.
28.Col·labora amb l'Acadèmia
que s'oposa, amb gran comèdia,
29.A la nova ortografia,
com en Fabra l'escrivia.
30.També consta en el annals
presidint els Jocs Florals.
31.I tot i que no surt mai
l'any disset és al Desmai.
32.L'any següent fa una novel·la.
ciutadana que duu tela.
33.És «Un film o 3.000 metres».
en què sobren moltes lletres.
34.Sense massa goig ni pena
també escriu Mare Balena.
35.L'any mil nou-cents vint-i-tres
Bones Lletres l'han admès.
36.Poques dones escriptores
n'han estat mereixedores.
37.Els anys trenta, sense fums,
va i publica «Contrallums».
38.Que són contes per llegir
com La pua del rampí.
39.Se li mor la seva mare
i això sí que l'aclapara.
40.Es reclou a l'Empordà.
Poc després la guerra hi ha.
41.Entre bregues i desori
viu tot aquell purgatori.
42.Quan s'acaba, quin descans!
Però ja res no és com abans.
43.Amb vuitanta anys ben resolta
va i publica «Vida mòlta»,
44....on hi ha contes com Lenín,
que és un gos que val per vint.
45.I un cop més alça la veu
Quan publica «Jubileu».
46.Fins que l'any seixanta-sis
Tina Albert i Paradís
47...deixa amics, deixa companys
gairebé quan té cent anys.
48.I és que ella era una "rara avis"
diuen crítics vells i savis.
Text:Joan Vilamala · Il·lustracions:Carles Roman i alumnes de 4t ESO de l'IES Pius Font i Quer. MANRESA ·2001