Auca de Pere Calders (1912-1994)

Escriptor, periodista, dibuixant i gran contista

1. Pere Calders Rossinyol
no era un home qualsevol.
2. Fill de Teresa i Vicenç,
el van inscriure en el cens.
3. I començà a fer camí,
en un mas a Can Maurí.
4. Al Vallès, com és sabut,
no molt lluny de La Salut.
5. De petit, a la masia,
descobreix la fantasia.
6. I així en Pere sense por
aviat vol ser escriptor.
7. Amb catorze anys s'atreví
a escriure «El primer arlequí».
8. Títol amb què el 36
traurà un llibre amb cert encís.
9. Fins llavors sempre al seu aire
fa també de ninotaire.
10. Treballa en publicitat
i amb en “Tisner” fa amistat.
11. I dibuixa uns acudits
molt aguts i divertits.
12. Llavors l'home se'ns envela;
fins i tot fa novel·la.
13. L'any següent, mira per on!,
decidit vol anar al front.
14. On li toca fer el soldat
i en surt com gat escaldat.
15. Per això, i al cap de poc
escriu “Unitats de xoc”.
16. L'any 1939
ha d'emprendre un camí nou.
17. Passa per Prats de Molló
i el camp de concentració.
18. Fins que amb escriptors d'aquí
pot anar a Roissy-en-Brie.
19. D'on al cap d'un mes o dos
cap a Mèxic toca el dos.
20. Amb els mateixos afanys
hi viurà vint-i-tres anys.
21. Tot escrivint en revistes
cultes i catalanistes.
22. Al costat de Rosa Artís
que l'estima i fa feliç.
23. L'any 55 publica
obra nova, mica en mica.
24. On descriu la veritat
de l'oculta realitat.
25. També “Gent de l'alta vall”
que és un magnífic treball.
26. L'any 62 Calders
torna a casa i un cop més
27. ... ens demostra que no para
amb «L'ombra de l'atzavara».
28. I encara «Ronda naval».
una obra ben personal.
29. Metàfora divertida
d'un món que va a la deriva.
30. I «Aquí descansa Nevares»,
perquè les cases són cares.
31. Quan treu «Invasió subtil»
en Calders reprèn el fil.
32. I amb el públic s'agermana
gràcies a «Antaviana»
33.  Aquell nom amb què l'Abel
sembla que ens vol prendre el pèl.
34. Dagoll Dagom a tothom
féu conèixer aquest prohom.
35. ¿No recordeu en Raspall
aquell “gos” que amunt i avall
36. ... es passeja amb el nen Sala
i així en Turc ningú atabala?
37. ¿O aquella «Hedera Helix»
que creixia com l'Obèlix?
38. ¿ O la trista «Quieta nit»
d'un Nadal sense sentit?
39. Calders amb el seu posat
de nen entremaliat,
40. ...un cop més fa de les seves
i escriu «De teves a meves».
41. També «Un estrany al jardí»...
Ja n'hi ha prou, deixem-ho aquí.
42. Diguem que amb mesura i mida
sabé unir l'art i la vida.
43. El seu realisme màgic
sempre és líric, mai no és tràgic
44. I amb tendresa i ironia
omple el món de fantasia.
45. Quan ja era una mica sord
va rebre el Premi d'Honor.
46. Morirà el 94.
La tristor mai no el va abatre.
47. D'ell ens queda una gran obra,
que nova vida recobra,
48. ...quan llegim embadalits
i gaudim dels seus escrits.
Text: Joan Vilamala ·  2012