Auca de les Degollades de Folgueroles

Una història del XIX que avui encara ens commou

1.  ¿Del crim de les Degollades
n'heu sentit mai a parlar?
El meu avi no debades
ens el contava temps ha.
2.  Deia que la seva mare
havia sobreviscut
sempre més amb una tara
d'un crim que hi havia hagut.
3.  Sis noies de Folgueroles
quan tornaven una nit
de pencar a Roda, bo i soles,
van sentir de sobte un crit:
4.  «No passeu, porteu la paga;
la mare que us va parir!
Un pas més i amb eixa daga
us esmicolaré aquí».
5.  Qui deia això amb mala ganya
era tot un destraler,
l'amant de la Fussimanya,
un tal Pere Masferrer,
6.  que el 15 d'agost, a plaça,
en plena festa major
no va entomar la carbassa
quan ella va dir que no.
7.  Per això, a tota ultrança,
aquell home vehement
va planejar la venjança
contra la noia innocent,
8.  L'acompanyava un col·lega,
en Sebastià Solà
que disposat a fer brega
a la «festa» es va apuntar.
9.  Enmig d'empentes i coces
en Masferrer rancorós
va manar de dur les mosses
en silenci al Sot del Cós.
10.  i com si fossin dimonis
del més terribles que hi ha
per no deixar testimonis
totes les van degollar.
11.  Les van deixar esterrecades
dessagnant-se amb el coll tort,
cosides a punyalades,
pensant-se que havien mort.
12.  Josefa Pous, la més xica,
quan semblava tot perdut
es refeu de mica en mica
i pogué demanar ajut.
13.  Els veïns de pagesia
hi varen anar corrents
i van trobar que hi havia
dos cossos que eren calents;
14.  la Disorgas i la Serra,
de 14 i de 13 anys,
que ajagudes allà a terra
respiraven entre planys.
15.  I mortes, la Fussimanya
que tenia al seu costat
l'Àngels Disorgas, companya
de 23 anys d'edat,
16.  i no lluny la Pepa Sala,
veïna del carrer Nou,
que jeia com la cucala
erta i coberta de rou.
17.  En saber-se la notícia
els dos assassins a peu
tot fugint de la Justícia
varen passar el Pirineu.
18.  I en arribar a la Menera,
un poblet del Vallespir,
gràcies a una hostalera
els van poder detenir.
19.  Els gendarmes amb pistola
els van dur fins a Ceret
i l'endemà a la garjola
de Perpinyà, al Castellet.
20.  Després de tres mesos França
concedí l'extradició.
Els dos reus per la matança
prou van demanar perdó,
21.  però la justícia humana
necessitava fer el cim
amb un càstig com Déu mana
i els varen fer pagar el crim.
22. Els van dur damunt d'un ase
fins al peu d'un cadafal
i allà al Cós, prop de la casa,
varen expiar el seu mal.
23. I prenent el cas per mostra
després de l'execució
els van resar un parenostre
i un clergue va fer un sermó.
24.  Aquí tanco, amics, la història
que ens contava pacient
el meu avi fent memòria.
La duc gravada a la ment.
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Isaac Bosch · Edició: Particular,  2021,2022