| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Al raval de Sant Gervasi,
com qui diu en un oasi.
|
|
2. En una casa amb jardí
la Mercè, al món va venir.
|
|
3. L’avi Pere li inculcà
un amor patri a vessar.
|
|
4. I l’estima per les flors,
que envoltaven el seu clos.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. Com que té l’avi malalt,
ella, a l’escola, fa el salt.
|
|
6. Solitària, autodidacta,
va tornant-se amb aquest tracte.
|
|
7. Fa com l’Emma Bovary,
mai no para de llegir.
|
|
8. Va i es casa el vint-i-vuit,
amb un oncle un xic cap buit.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. Que no és cap príncep blau,
li fa un fill i adéu-siau!
|
|
10. Amb «Sóc una dona honrada?»
inicia l’escalada.
|
|
11. D’aquesta etapa precoç
n’ha salvat un llibre o dos.
|
|
12. El millor de tots, «Aloma»
on no sobra ni una coma.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. S’hi retrata i mitifica
la seva vida, una mica.
|
|
14. És un llibre dels més bells
que obtingué el premi Creixells
|
|
15. Ve la guerra, ve l’exili
i el canvi de domicili.
|
|
16. Al castell de Rossy-en Brie
l’amor hi torna a florir.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. Al costat de l’Obiols
que la cuida a cor què vols.
|
|
18. Fuig dels nazis. Va a Bordeus
com fan altres europeus.
|
|
19. En successius Jocs Florals
guanya tres flors naturals.
|
|
20. A Ginebra troba un pis,
després de viure a París.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. Pinta teles seguint Klee
i escriu contes a desdir.
|
|
22. Fets a base de tristesa,
poesia i senzillesa
|
|
23. ...i un estil entenedor
que fa dir-se: Sí, senyor!
|
|
24. «Vint-i-dos contes», serà
premi Víctor Català.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. I comença la carrera,
amb novel·les de primera:
|
|
26. «La Plaça del Diamant»
Quina novel·la més gran!
|
|
27. És urbana, catalana.
És la història d’una nana.
|
|
28. La Natàlia o Colometa,
que és la seva silueta.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Que primer va de bracet
dels capricis d’en Quimet.
|
|
30. El destí la deixa sola
i al final amb un crit vola.
|
|
31. Guanya el Sant Jordi i el Llull
pel que escriu en cada full.
|
|
32. «Jardí vora al mar», per fi,
també acaba per sortir.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
33. I el recull de la «Cristina
i altres contes», de propina.
|
|
34. Desig de superació
amb el mite i la ficció.
|
|
35. Se’n va l’any setanta-dos,
de Ginebra, lloc xamós.
|
|
36. I s’instal·la a Romanyà
on fa de bon pasturar.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
37. Hi escriu «Mirall trencat»,
d’una gran complexitat.
|
|
38. Que és la història d’una saga
que amb el pas del temps s’apaga.
|
|
39. L’any vuitanta, és de rigor
que rebi el Premi d’Honor.
|
|
40. Ella en té setanta-dos
i fa «Viatges i flors».
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
41. Surt del cine, s’hi aferra
i fa «Quanta, quanta guerra...»
|
|
42. «La mort i la primavera»
és la seva obra darrera.
|
|
43. Començada de temps ha,
com la vida. Chi lo sa?
|
|
44. Són retrats, contes o faules?
Les novel·les són paraules.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
45. A Girona perdé el fil
el dia tretze d’abril
|
|
46. Era l’any vuitanta-tres
d’un dia pesat i espès
|
|
47. L’endemà, dia de dol,
tot ho transformava el sol.
|
|
48. Al poblet de Romanyà
la dugueren a enterrar.
|
|
