Àudio:
|
|
|||||
|
Àudio:
|
|||||
 |
|||||
|
Auca de Mercè Rodoreda (1908-1983) Novel·lista colossal, catalana universal. |
|||||
| 1. | Al raval de Sant Gervasi, com qui diu en un oasi. |
25. | I comença la carrera, amb novel·les de primera: |
||
| 2. | En una casa amb jardí la Mercè, al món va venir. |
26. | «La Plaça del Diamant» Quina novel·la més gran! |
||
| 3. | L’avi Pere li inculcà un amor patri a vessar. |
27. | És urbana, catalana. És la història d’una nana. |
||
| 4. | I l’estima per les flors, que envoltaven el seu clos. |
28. | La Natàlia o Colometa, que és la seva silueta. |
||
| 5. | Com que té l’avi malalt, ella, a l’escola, fa el salt. |
29. | Que primer va de bracet dels capricis d’en Quimet. |
||
| 6. | Solitària, autodidacta, va tornant-se amb aquest tracte. |
30. | El destí la deixa sola i al final amb un crit vola. |
||
| 7. | Fa com l’Emma Bovary, mai no para de llegir. |
31. | Guanya el Sant Jordi i el Llull pel que escriu en cada full. |
||
| 8. | Va i es casa el vint-i-vuit, amb un oncle un xic cap buit. |
32. | «Jardí vora al mar», per fi, també acaba per sortir. |
||
| 9. | Que no és cap príncep blau, li fa un fill i adéu-siau! |
33. | I el recull de la «Cristina i altres contes», de propina. |
||
| 10. | Amb «Sóc una dona honrada?» inicia l’escalada. |
34. | Desig de superació amb el mite i la ficció. |
||
| 11. | D’aquesta etapa precoç n’ha salvat un llibre o dos. |
35. | Se’n va l’any setanta-dos, de Ginebra, lloc xamós. |
||
| 12. | El millor de tots, «Aloma» on no sobra ni una coma. |
36. | I s’instal·la a Romanyà on fa de bon pasturar. |
||
| 13. | S’hi retrata i mitifica la seva vida, una mica. |
37. | Hi escriu «Mirall trencat», d’una gran complexitat. |
||
| 14. | És un llibre dels més bells que obtingué el premi Creixells |
38. | Que és la història d’una saga que amb el pas del temps s’apaga. |
||
| 15. | Ve la guerra, ve l’exili i el canvi de domicili. |
39. | L’any vuitanta, és de rigor que rebi el Premi d’Honor. |
||
| 16. | Al castell de Rossy-en Brie l’amor hi torna a florir. |
40. | Ella en té setanta-dos i fa «Viatges i flors». |
||
| 17. | Al costat de l’Obiols que la cuida a cor què vols. |
41. | Surt del cine, s’hi aferra i fa «Quanta, quanta guerra...» |
||
| 18. | Fuig dels nazis. Va a Bordeus com fan altres europeus. |
42. | «La mort i la primavera» és la seva obra darrera. |
||
| 19. | En successius Jocs Florals guanya tres flors naturals. |
43. | Començada de temps ha, com la vida. Chi lo sa? |
||
| 20. | A Ginebra troba un pis, després de viure a París. |
44. | Són retrats, contes o faules? Les novel·les són paraules. |
||
| 21. | Pinta teles seguint Klee i escriu contes a desdir. |
45. | A Girona perdé el fil el dia tretze d’abril |
||
| 22. | Fets a base de tristesa, poesia i senzillesa |
46. | Era l’any vuitanta-tres d’un dia pesat i espès |
||
| 23. | ...i un estil entenedor que fa dir-se: Sí, senyor! |
47. | L’endemà, dia de dol, tot ho transformava el sol. |
||
| 24. | «Vint-i-dos contes», serà premi Víctor Català. |
48. | Al poblet de Romanyà la dugueren a enterrar. |
||
|
Joan Vilamala, 2008 · Il·lustracions: Vanessa Laguna Edita: Ajuntament de Santa Cristina d'Aro «Escola Catalana» Òmnium Cultural - Àudio: www.audiocuentosamedida.com La paret de les auques http://www.auques.cat
|
|||||