| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Comencem fent un cop d’ull
a l'avenc de l'Aragó,
on l’home de Talteüll
sols sucava pa amb l’olor.
|
|
2. No és fins al Neolític
que aprenem a moldre el blat,
i que amb posat troglodític
el pastor guarda el ramat.
|
|
3. Els fenicis amb les veles
arriben al litoral
i com els grecs, per fer peles,
van de dret al mercadal.
|
|
4. Per frenar els cartaginesos
els romans vénen aquí;
els rebem hostils i ofesos,
i acabem parlant llatí.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. Arriben de Septimània,
decidits els visigots,
i es fan els amos d’Hispània
amb espases i garrots.
|
|
6. A partir del segle VIII
els àrabs guerrers, armats,
i sense cap salconduit,
pel sud vénen desbocats.
|
|
7. Els francs, els posen a ratlla
i a Poitiers els fan girar,
i, perquè els guardem l’espatlla,
ens donen un cop de mà.
|
|
8. Segons diu una llegenda,
el comte Jofre el Pilós
rebé dintre d’una tenda
nostre emblema gloriós.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. D’ell prové l’antic llinatge
del casal de Barcelona,
que al rei franc ret vassallatge
fins que aquest ens abandona.
|
|
10. Per això Borrell II
l’antic pacte no renova
i respon a tal afront:
“Au, bon vent i barca nova!”
|
|
11. L’Aragó té Peronella
per merèixer per muller.
«¿Vols ser la meva costella
--li diu-- Ramon Berenguer?»
|
|
12. A Muret, per la croada,
el rei Pere cau vençut.
Occitània és ocupada
i un bell somni s’ha perdut.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. Per sortir de l’atzucac,
Jaume, el rei Conqueridor,
un rei-comte que és un crac,
pren les regnes i el timó.
|
|
14. Duu un dragó damunt la testa
perquè faci més presència
i arriba amb la Reconquesta
fins a Mallorca i València.
|
|
15. Els almogàvers ardits
guiats per Roger de Flor
guerregen dies i nits
i a Grècia sembren la por.
|
|
16. Va ser a Casp que el papa Luna
i el frare Vicent Ferrer
defensaren a la una
un monarca foraster.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. A la llarga això ens duria,
seguint l’interès reial,
a compartir monarquia
amb Castella i Portugal.
|
|
18. En morir el bon rei Ferran,
el seu nét pren la corona:
Carles I, fill de Gant,
que fa corts a Barcelona.
|
|
19. L’Olivares, comte i duc,
va i enreda Felip IV
perquè ens tregui més el suc
i provoca un cas d'infart.
|
|
20. Que ens portarà a fer la guerra.
Per defensar els catalans:
Segadors, «Visca la terra!
Morin els mals governants!»
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. Catalunya és mutilada
pel Tractat dels Pirineus.
Els "angelets" l'han armada
però França els para els peus.
|
|
22. Quan Carles II la dinya
mig Europa esclata en guerra
i ens disposem a fer pinya
al costat de l’Anglaterra.
|
|
23. Que ens deixa sols en la lluita
quan toca el dos l’Arxiduc.
Com se’ns ha girat la truita.
Som un cas ben malastruc!
|
|
24. «Por derecho de conquista»
ens imposen els Borbons
i el monarca imperialista
ens pren les constitucions.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. Així neix la nova Espanya,
que en un decret deixa clar
que qui mana és el que guanya
i qui perd ha de callar.
|
|
26. Callarem per sobreviure,
però per mica que puguem,
per tornar a ser un poble lliure
nostra veu aixecarem.
|
|
27. Com ho fem contra els francesos
en temps de Napoleó,
contra qui ens alcem encesos
amb les armes i un tambor.
|
|
28. A Cadis, l’Estat burgès
la Constitució proclama,
que no acaba de fer el pes.
No es camina amb una cama!
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Tot i ser del puny estret,
a pagès, donem la mà
al carlisme que promet
que els furs ens respectarà.
|
|
30. Ni quan cau la Monarquia
venç l'Espanya federal.
Restauren la dinastia
i tot va seguint igual.
|
|
31. Com qui reneix de la cendra,
els literats en estol
la llengua no es deixen prendre.
Catalunya aixeca el vol.
|
|
32. Amb les Bases de Manresa,
comencem a deixar clar
que si Espanya vol l’entesa
ens haurà de respectar.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
33. I emprenem la temptativa
de recobrar la nació,
amb Enric Prat de la Riba,
nostre «seny ordenador».
|
|
34. Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
|
|
35. Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
|
|
36. Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
37. Macià surt al balcó
i en un discurs abrandat
proclama amb força i braó
que els catalans som Estat.
|
|
38. La República fa un gest
i l’Estatut ens aprova.
Ens el tornen més modest,
i just superem la prova.
|
|
39. Vivim un primer episodi
de progrés i llibertat.
Mes ai! La revenja i l’odi
faran foc de tot plegat.
|
|
40. Amb un cop d'estat comença
un conflicte armat, cruel.
La República es defensa,
però cau de soca-rel.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
41. Una riuada de gent
pren el camí de l’exili
i fins al Nou Continent
hi ha qui cerca domicili.
|
|
42. Descalç, al peu d’una rampa,
executen en Companys.
El feixisme arreu acampa
i governa quaranta anys.
|
|
43. Quaranta anys de plutocràcia,
centralisme i repressió,
que combatem amb audàcia
i cantant el “Diguem no!”
|
|
44. Just ens salvem del naufragi
quan en Franco mor al llit,
després que sense sufragi,
ell nomeni el Rei a dit.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
45. El president Tarradellas
aquí torna convençut
i ens diu tot fent tombarelles:
«Jo, també el vull l’Estatut!»
|
|
46. L’Estatut d’Autonomia
que Madrid retallarà.
L’Estatut que avui en dia
ja no ens fa ni fu ni fa.
|
|
47. Ja no ens alimenten molles,
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.
|
|
48. I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
|
|
