|
|
|||||
|
|
|||||
 |
|||||
|
Auca de la Història de Catalunya Que ens recorda d'on venim i ens proposa de fer el cim |
|||||
| 1. | Comencem fent un cop d’ull a l'avenc de l'Aragó, on l’home de Talteüll sols sucava pa amb l’olor. |
25. | Així neix la nova Espanya, que en un decret deixa clar que qui mana és el que guanya i qui perd ha de callar. |
||
| 2. | No és fins al Neolític que aprenem a moldre el blat, i que amb posat troglodític el pastor guarda el ramat. |
26. | Callarem per sobreviure, però per mica que puguem, per tornar a ser un poble lliure nostra veu aixecarem. |
||
| 3. | Els fenicis amb les veles arriben al litoral i com els grecs, per fer peles, van de dret al mercadal. |
27. | Com ho fem contra els francesos en temps de Napoleó, contra qui ens alcem encesos amb les armes i un tambor. |
||
| 4. | Per frenar els cartaginesos els romans vénen aquí; els rebem hostils i ofesos, i acabem parlant llatí. |
28. | A Cadis, l’Estat burgès la Constitució proclama, que no acaba de fer el pes. No es camina amb una cama! |
||
| 5. | Arriben de Septimània, decidits els visigots, i es fan els amos d’Hispània amb espases i garrots. |
29. | Tot i ser del puny estret, a pagès, donem la mà al carlisme que promet que els furs ens respectarà. |
||
| 6. | A partir del segle VIII els àrabs guerrers, armats, i sense cap salconduit, pel sud vénen desbocats. |
30. | Ni quan cau la Monarquia venç l'Espanya federal. Restauren la dinastia i tot va seguint igual. |
||
| 7. | Els francs, els posen a ratlla i a Poitiers els fan girar, i, perquè els guardem l’espatlla, ens donen un cop de mà. |
31. | Com qui reneix de la cendra, els literats en estol la llengua no es deixen prendre. Catalunya aixeca el vol. |
||
| 8. | Segons diu una llegenda, el comte Jofre el Pilós rebé dintre d’una tenda nostre emblema gloriós. |
32. | Amb les Bases de Manresa, comencem a deixar clar que si Espanya vol l’entesa ens haurà de respectar. |
||
| 9. | D’ell prové l’antic llinatge del casal de Barcelona, que al rei franc ret vassallatge fins que aquest ens abandona. |
33. | I emprenem la temptativa de recobrar la nació, amb Enric Prat de la Riba, nostre «seny ordenador». |
||
| 10. | Per això Borrell II l’antic pacte no renova i respon a tal afront: “Au, bon vent i barca nova!” |
34. | Pompeu Fabra dignifica la gramàtica com cal i escrivim de mica en mica, en la llengua habitual. |
||
| 11. | L’Aragó té Peronella per merèixer per muller. «¿Vols ser la meva costella --li diu-- Ramon Berenguer?» |
35. | Catalunya es recupera, va guanyant envergadura, ni que en Primo de Rivera ens imposi dictadura. |
||
| 12. | A Muret, per la croada, el rei Pere cau vençut. Occitània és ocupada i un bell somni s’ha perdut. |
36. | Després cau la Monarquia, que mai no ens ha protegit, i un futur nou s’anuncia tant aquí com a Madrid. |
||
| 13. | Per sortir de l’atzucac, Jaume, el rei Conqueridor, un rei-comte que és un crac, pren les regnes i el timó. |
37. | Macià surt al balcó i en un discurs abrandat proclama amb força i braó que els catalans som Estat. |
||
| 14. | Duu un dragó damunt la testa perquè faci més presència i arriba amb la Reconquesta fins a Mallorca i València. |
38. | La República fa un gest i l’Estatut ens aprova. Ens el tornen més modest, i just superem la prova. |
||
| 15. | Els almogàvers ardits guiats per Roger de Flor guerregen dies i nits i a Grècia sembren la por. |
39. | Vivim un primer episodi de progrés i llibertat. Mes ai! La revenja i l’odi faran foc de tot plegat. |
||
| 16. | Va ser a Casp que el papa Luna i el frare Vicent Ferrer defensaren a la una un monarca foraster. |
40. | Amb un cop d'estat comença un conflicte armat, cruel. La República es defensa, però cau de soca-rel. |
||
| 17. | A la llarga això ens duria, seguint l’interès reial, a compartir monarquia amb Castella i Portugal. |
41. | Una riuada de gent pren el camí de l’exili i fins al Nou Continent hi ha qui cerca domicili. |
||
| 18. | En morir el bon rei Ferran, el seu nét pren la corona: Carles I, fill de Gant, que fa corts a Barcelona. |
42. | Descalç, al peu d’una rampa, executen en Companys. El feixisme arreu acampa i governa quaranta anys. |
||
| 19. | L’Olivares, comte i duc, va i enreda Felip IV perquè ens tregui més el suc i provoca un cas d'infart. |
43. | Quaranta anys de plutocràcia, centralisme i repressió, que combatem amb audàcia i cantant el “Diguem no!” |
||
| 20. | Que ens portarà a fer la guerra. Per defensar els catalans: Segadors, «Visca la terra! Morin els mals governants!» |
44. | Just ens salvem del naufragi quan en Franco mor al llit, després que sense sufragi, ell nomeni el Rei a dit. |
||
| 21. | Catalunya és mutilada pel Tractat dels Pirineus. Els "angelets" l'han armada però França els para els peus. |
45. | El president Tarradellas aquí torna convençut i ens diu tot fent tombarelles: «Jo, també el vull l’Estatut!» |
||
| 22. | Quan Carles II la dinya mig Europa esclata en guerra i ens disposem a fer pinya al costat de l’Anglaterra. |
46. | L’Estatut d’Autonomia que Madrid retallarà. L’Estatut que avui en dia ja no ens fa ni fu ni fa. |
||
| 23. | Que ens deixa sols en la lluita quan toca el dos l’Arxiduc. Com se’ns ha girat la truita. Som un cas ben malastruc! |
47. | Ja no ens alimenten molles, que ara volem tot el pa i busquem les pessigolles a qui no ens el vol tornar. |
||
| 24. | «Por derecho de conquista» ens imposen els Borbons i el monarca imperialista ens pren les constitucions. |
48. | I hem après que l’autoestima no necessita permís de ningú, i això ens anima a voler un poble feliç. |
||
|
Joan Vilamala, 2007 · Il·lustracions: Jaume Gubianas Edita: Bufet Matamala, advocats i Casal d'Europa del Berguedà La paret de les auques http://www.auques.cat
|
|||||
