|
|
|||||
|
|
|||||
 |
|||||
|
Auca del cardenal Vidal i Barraquer (1868-1943) Coneguem amb gran virtut el nom del nostre institut |
|||||
| 1. | A Cambrils és on nasqué l’alt Vidal i Barraquer. En una casa rural on va créixer liberal. |
13. | Amb gran fermesa comana l’església catalana. President és nomenat dels bisbes de tot l’estat. |
||
| 2. | Passa gust estudiant i aprèn tot quan té davant. Després del batxillerat treu el títol d’advocat. |
14. | Tant defensà el català que ningú no s’hi oposà. L’hostilitat de Rivera no l’obliga a tirar enrere. |
||
| 3. | Sentint que Déu el cridava de sacerdot s’ordenava. A l’any tretze va a Solsona on hi fa feina rodona: |
15. | Per l’Escola del Treball cedeix un bon abrigall. En el temps republicà el poder va respectar. |
||
| 4. | €l museu diocesà amb molta traça hi fundà, on la part de prehistòria promou amb claror notòria. |
16. | Amic d’Alcalà Zamora, bon republicà tothora. I com a bon català confés és de Macià. |
||
| 5. | Pels bisbes fou nomenat senador pel Principat. Ni a Saragossa ni a Cadis ni a Toledo va, no badis! |
17. | Mantingué la independència amb tota la paciència, i amb senzillesa d’infant els honors va rebutjant. |
||
| 6. | A Roma no s’hi instal•là perquè no era italià; més s’estima quedar a casa, on hi juga bella basa. |
18. | Quan la guerra va esclatar a Poblet es va amagar; hoste n’és d’Eduard Toda i a prop d’ell ja s’acomoda. |
||
| 7. | A l’any mil nou-cents dinou és el nostre bisbe nou. De la Seu tarragonina cardenal n’és, cosa fina! |
19. | Amb el Govern ha parlat i va a Roma exiliat. Vol salvar el bisbe Borràs i no pot, quin gran fracàs! |
||
| 8. | Té gust d’historiador i prefereix l’antigor. Mou investigacions, remou excavacions. |
20. | A signar la carta es nega que el general Franco entrega. Per això no pot tornar al seu país català. |
||
| 9. | Per conservar la memòria posa en net l’arxiu d’història, I la gent entra a peu pla al museu diocesà. |
21. | Però no renuncià a ser de la Seu degà. Des de l’exili encomana que la pau creixi bledana. |
||
| 10. | Vol que inventariïn l’art: que no se’n perdi cap part! I amb els intel•lectuals hi té tractes cordials. |
22. | Ajuda els tarragonins i els preveres amb pistrincs. Fina estimat, conegut a la vila de Friburg. |
||
| 11. | El Foment de Pietat ja me´l té ben treballat. Els Pomells de Joventut els impulsa amb gran virtut. |
23. | Per la seva voluntat a la Seu és enterrat. I l’últim recorregut és de tots molt ben sabut. |
||
| 12. | Amb dolcesa i molta manya crea els Minyons de Muntanya per als joves catalans que molts eren cristians. |
24. | De Cambrils, a prop de l’ona, el duen a Tarragona. L’Institut porta el seu nom, és el nostre gran prohom! |
||
|
Jesús Figueras i Joan Massot, 2003 · Il·lustracions: Rosa León i els alumnes: Sara García, Glòria Mateu, Lídia Herrera, Joel Pont, María González i Alexi Edita: INS Vidal i Barraquer de Tarragona La paret de les auques http://www.auques.cat
|
|||||
