|
|
|||||
|
|
|
||||
|
Auca dels Tres Savis Prudents dels Piteus |
|||||
| 1. | Els Tres Savis del Piteus eren tres homes de pes, un xic murris i guerneus, que en tot es feien l’entès. |
13. | Els Tres Savis dels Piteus mentre prenen l’esmorzar no s’ho creuen, se’n fan creus, no s’ho acaben d’empassar. |
||
| 2. | Amb cert aire de grandesa van baixar de la Muntanya per comprar una euga a Manresa, més cofois que els reis d’Espanya. |
14. | Com que han fet tard a la fira sense l’euga s’han quedat. Un dels savis mira i mira i queda bocabadat. |
||
| 3. | Quan va arribar la vesprada veient que es feia de nit varen demanar posada, fent-se el savi distingit. |
15. | Allí a prop, a quatre passes, a la porta de l’hostal, veu que tenen carabasses, per a ell un fet anormal. |
||
| 4. | La mestressa que els rebia els pregunta «Què voleu?». «Som gent de categoria», li responen «Que no es veu?» |
16. | «Què és això?»,el Savi pregunta. «Són ous d’euga, si en voleu...», l’hostaler respon, i adjunta «Els tenim a molt bon preu». |
||
| 5. | L’hostaler, llest, de seguida prepara una habitació, silenciosa i recollida. per provar tal distinció. |
17. | Amb la carbassa més plena tornaven els vilatans quan passant per la carena se’ls esmunyí d’entre mans. |
||
| 6. | Per tapar la llum del dia, a la finestra ha adossat un armari que tenia, i allà els du, l’espavilat. |
18. | Escampant-se en la baixada, a trossos, aquell invent provoca una desbandada i una llebre fuig corrent. |
||
| 7. | Ja s’adormen els Tres Savis entre les quatre parets, com qui té la mel als llavis, com autèntics angelets. |
19. | I, pensant que era el pollí que havia sortit de l’ou, un dels Tres Savis va dir «Ara sí que l’hem vist prou» |
||
| 8. | Quan cansats de dormir i jeure els seus ossos els fan mal prou que s’aixequen per veure si s’ha fet de dia i tal. |
20. | Ai, malaguanyada eugueta! Tan bé que ens hauria anat per poder anar amb la carreta a la fira i al mercat». |
||
| 9. | Però topen amb la porta de l’armari de l’estatge i diuen amb veu absorta «Tot el món put a formatge». |
21. | Va ser així com la carbassa a Sant Llorenç va arribar, per això cada any a plaça el més gran concurs s’hi fa. |
||
| 10. | Com que la nit no s’acabava els Tres Savis arraulits sense gosar dir ni fava van donant voltes pels llits. |
22. | S’hi recorda la prudència dels Tres Savis dels Piteus i es premia amb bona ciència les carbasses que allí veus. |
||
| 11. | L’hostaler que els pren la mida al final s’ha compadit, truca a la porta i els crida. Diu «Què tal com han dormit? |
23. | Aquest dia tot és festa a la vila dels Piteus, i tot ve d’aquesta gesta, tant si ho creus com si no ho creus. |
||
| 12. | No voldria fer-los nosa ni voldria pas ser tosc. Que prendran alguna cosa abans no es torni a fer fosc?» |
24. | Tot això així no seria, no seria com sol ser, si mossèn Cinto un bon dia no ho hagués escrit tan bé. |
||
