|
|
|||||
 |
|||||
|
Auca de Pompeu Fabra (1868-1948) Gran filòleg, professor, nostre seny ordenador |
|||||
| 1. | És a Gràcia, a la Salut on va fer el primer esternut. |
25. | Quan som l'any mil nou-cents sis, al Congrés du el seu encís, |
||
| 2. | D'on son pare, ample d'espatlles, va ser un dels millors batlles. |
26. | al costat de l'Alcover, que era el gall del galliner. |
||
| 3. | A l'escola, no cal dir, no parlaven com aquí. |
27. | Poc després, Prat de la Riba prendrà la iniciativa ... |
||
| 4. | Treia deus d'ortografia, mes sa llengua no sabia. |
28. | ... i aportarà el seu ajut fundant l'IEC, l'Institut. |
||
| 5. | Escrivint als seus nebots se n'adona i diu: "Què fots?" |
29. | Fabra els bascos abandona i s'instal·la a Badalona. |
||
| 6. | I va ser des de llavors que multiplicà l'esforç... |
30. | El tretze és any de reformes, ja que es promulguen les Normes. |
||
| 7. | ... per forjar una normativa, arrelada, nova i viva. |
31. | L'Ortogràfic, a pleret, fa l'any mil nou-cents disset. |
||
| 8. | Com si fos un rodamón se'n va a peu a Camprodon. |
32. | I perquè doni molt fruit, la Gramàtica, el divuit. |
||
| 9. | Un anglès, i ben mudat, acompanya a Montserrat. |
33. | Les "Converses filològiques" són d'allò més pedagògiques. |
||
| 10. | Jovenet, de l'Ateneu, va, i es fa soci, en Pompeu. |
34. | Per frenar els antinormistes, sort en té dels noucentistes. |
||
| 11. | On coneix Casas-Carbó, que li presenta en Massó, |
35. | Tanmateix, ell no s'empipa, només treu fum per la pipa. |
||
| 12. | director d'una revista, avançada i modernista. |
36. | Fins i tot Francesc Matheu a la llarga es farà seu... |
||
| 13. | Que l' Ensayo li divulga, i comença la trifulga... |
37. | ... presidint els Jocs Florals, que ja volen ser normals. |
||
| 14. | ... d' ordenar l'ortografia, que era un feu de l'anarquia. |
38. | L'any 1932 treu un llibre fabulós. |
||
| 15. | Molts no ho varen acceptar, com l'Oller i en Guimerà, |
39. | Un autèntic inventari, és el mític Diccionari. |
||
| 16. | car volien ser lleials a l'estil dels Jocs Florals. |
40. | Essent cap del Patronat cap de la Universitat, |
||
| 17. | Persistent i amb serenor escriu la 'Contribució..' |
41. | a l'octubre, el trenta-quatre, dins de l'"Uruguai" té el catre, |
||
| 18. | Tradueix de Maeterlinck; tot i això, no en té ni cinc. |
42. | on també han engarjolat, ai!, la Generalitat. |
||
| 19. | Quan, tot d'una: Adéu-siau! Se'ns en va a viure a Bilbao, |
43. | Amb l'esclat del trenta-sis la dissort viu del país. |
||
| 20. | a l'escola d'Enginyers, on s'enyora d'allò més. |
44. | I, quan acaba la guerra, com tants d'altres, es desterra. |
||
| 21. | Fins que l'any mil nou-cents dos ve i es casa amb la Dolors, |
45. | Instal·lat a Montpeller sap que ha estat pal de paller: |
||
| 22. | la Dolors Mestre i Climent, i a Bilbao torna content. |
46. | tot un símbol d'un país derrotat, però no submís. |
||
| 23. | Per a infants de parvulari, Fabra escriu un Sil·labari. |
47. | Per Nadal, una vesprada, va morir en Pompeu, a Prada. |
||
| 24. | I un Tractat d'ortografia per a qui vulgui estar al dia. |
48. | Ara, ja fa cinquanta anys: fem-ne memòria, companys. |
||
|
Joan Vilamala 1998, 1998 · Il·lustracions: Daniel Hernàndez Massegú Edita: Òmnium Cultural La paret de les auques http://www.auques.cat
|
|||||
