Auca Diapositivies Text PDF text

Auca de la Història de Catalunya del Monument de Berga

Que divulga, així com cal, la gent d'Òmnium Cultural

1. Aquí teniu, bona gent,<br />
en vers senzill i rimat<br />
el que narra un monument<br />
que hi ha a Berga, gran ciutat.

2. Les gestes de nostra història,<br />
les de la nostra nació, <br />
que són dignes de memòria<br />
des de l'any de la picor.

3. Un fet de gran transcendència,<br />
que va arribar com un joc, <br />
va ser quan amb paciència<br />
vam aprendre de fer foc.

4. Més tard tot prengué un nou aire,<br />
i l'home visqué millor,<br />
quan passà a ser terrissaire<br />
i de caçador a pastor.

5. ¿Saps que els túmuls mil·lenaris<br />
o dòlmens que avui trobem<br />
són monuments funeraris<br />
i no pas un magatzem?

6. El descobriment del bronze<br />
va ser un fet excepcional.<br />
Quin goig veure com s'enfonsa<br />
com el ferro a la fornal!

7. Qui va omplir aquest territori<br />
que és tan nostre i tan divers,<br />
per tots és un fet notori<br />
que primer van ser els ibers.

8. Poc a poc la gent de fora:<br />
fenicis, grecs i romans,<br />
va venir aquí i tard o d'hora <br />
hi va trobar el seu descans.

9. Amb l'espasa i amb la ploma,<br />
els que més ens van marcar<br />
van ser els exèrcits de Roma<br />
i el missatge cristià.

10. Durant el segle cinquè<br />
els visigots van venir.<br />
Segles després, com si re, <br />
vam tenir els àrabs aquí.

11. Per poder-hi posar mà, <br />
i superar els entrebancs, <br />
vam haver de demanar<br />
l'ajut militar del francs

12. Un comte dels Carcassona<br />
a partir del segle lX<br />
també ho fou de Barcelona<br />
i fundà un llinatge nou.

13. El Pilós, diu la llegenda, <br />
féu l'escut dels quatre pals<br />
malferit dins d'una tenda<br />
i se li van curar els mals.

14. En Ramon Berenguer IV,<br />
que va ser tot un senyor,<br />
amb destresa i amb bon art<br />
també fou rei d'Aragó.

15. A Muret , prop de Tolosa,<br />
va morir el nostre rei Pere<br />
i una tropa poderosa<br />
ens obligà a tornar enrere.

16. El seu fill féu la conquesta<br />
de Mallorca, mar endins.<br />
Mai li va faltar requesta<br />
per eixamplar els seus confins.

17. Batallant amb insistència<br />
el gran rei Jaume I<br />
tot el Regne de València<br />
va poder afegir al graner.

18. Fins que li va arribar el dia<br />
d'haver de fer testament<br />
i cap a Poblet fer via,<br />
però va morir en l'intent.

19. Per conflictes de família,<br />
Pere el Gran va treure pit,<br />
es féu amo de Sicília<br />
i el mar se'ns va fer petit.

20. Els almiralls que amb més fúria<br />
manaven, i amb més ressò,<br />
varen ser Roger de Llúria<br />
i primer Roger de Flor.

21. Les gestes dels almogàvers<br />
són encara una lliçó.<br />
Quin contrast!, fan mil cadàvers<br />
i admiren el Partenó.

22. D'aquell segle ple de glòria<br />
els habitants de l'Alguer<br />
en serven llengua i memòria<br />
i la manera de fer.

23. Un rei astut, sanguinari<br />
va ser el Cerimoniós<br />
i és un fet gens ordinari<br />
que també un escriptor fos.

24. Gent de pacte amb moltes ganes<br />
des de llavors hem estat,<br />
d'aquí les Corts catalanes<br />
i la Generalitat

25. En finar la dinastia<br />
del nostre Cap i Casal<br />
quan el rei Martí moria<br />
vam començar a prendre mal.

26. A Casp, Ferran d'Antequera<br />
les corts varen escollir.<br />
Aviat vam veure que era<br />
diferent dels reis d'aquí.

27. Era un rei tibat, manaire.<br />
que no ens va caure gens bé. <br />
Decidit, no trigà gaire<br />
a marcar-lo en Fivaller.

28. Mentrestant amb molta pena<br />
el comte Jaume d'Urgell<br />
estirava la cadena<br />
a Xàtiva allà al castell.

29. El rei Alfons el Magnànim<br />
de Nàpols fou sobirà<br />
i des d'allí amb cert desànim<br />
el país va governar.

30. En morir, de bona gana,<br />
el succeí el rei Joan, <br />
el pare del de Viana<br />
i del seu germà Ferran.

31. Aquest prengué per costella<br />
o esposa, donya Isabel,<br />
i des de llavors Castella<br />
va intentar prendre'ns el pèl.

32. A la llarga els catalans<br />
com que estàvem descontents<br />
ens vam fer republicans<br />
i vam ensenyar les dents.

33. Quan per defensar la terra<br />
dels militars opressors<br />
vàrem ploclamar la guerra.<br />
la guerra dels Segadors.

34. Llavors de mala manera<br />
sí que ens varen parar els peus<br />
amb una nova frontera<br />
i el Tractat dels Pirineus

35. El XVIII altra vegada<br />
en intentar treure pit<br />
una nova atzagaiada<br />
vam rebre dels de Madrid.

36. Hi vam perdre bous i esquelles,<br />
però no la dignitat;<br />
per'xò en mirar les estrelles<br />
somiem la llibertat.

37. Al fossar de les Moreres<br />
no s'hi enterra cap traïdor;<br />
fins perdent nostres banderes<br />
serà l'urna de l'honor”.

38. Gràcies al romanticisme<br />
i a la industrialització<br />
vàrem sortir de l'abisme;<br />
va renéixer la nació.

39. I malgrat les escomeses<br />
de carlins i liberals<br />
vàrem fer moltes proeses<br />
com poden ser els Jocs Florals.

40. En què amb escriptors de classe<br />
com Verdaguer i Guimerà<br />
la llengua fa una gran passa<br />
Ja ningú l'aturarà.

41. Per això Prat de la Riba<br />
amb la Mancomunitat<br />
organitza, mana , tiba<br />
i el país deixa endreçat.

42. La república proclama<br />
el president Macià<br />
però aquest bell panorama<br />
la guerra l'estroncarà.

43. Quaranta anys de dictadura<br />
vam haver de suportar<br />
i avui encara perdura<br />
aquell fer, aquell tarannà.

44. Després d'en Franco qui ens mana<br />
és Joan Carles I,<br />
que per cert, ningú ens demana<br />
si monàrquics volem ser.

45. De l'exili en Tarradellas<br />
retorna amb posat astut<br />
i du sota les aixelles<br />
l'esborrany de l'Estatut.

46. L'Estatut d'Autonomia,<br />
amb què el president Pujol<br />
marcava, ep!, si podia, <br />
des del centre més d'un gol.

47. En Maragall i en Montilla<br />
el van voler reformar<br />
però el PP i sa camarilla<br />
no ens deixà anar més enllà.

48. I com que no hi ha manera<br />
d'avançar, el president Mas<br />
amb l'estel a la senyera<br />
ens engresca a fer un gran pas.

Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Xavier Gassó · Edició: Òmnium Berguedà, 2015