| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
13. Amb gran fermesa comana
l’església catalana.
President és nomenat
dels bisbes de tot l’estat.
|
|
14. Tant defensà el català
que ningú no s’hi oposà.
L’hostilitat de Rivera
no l’obliga a tirar enrere.
| |
15. Per l’Escola del Treball
cedeix un bon abrigall.
En el temps republicà
el poder va respectar.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
16. Amic d’Alcalà Zamora,
bon republicà tothora.
I com a bon català
confés és de Macià.
|
|
17. Mantingué la independència
amb tota la paciència,
i amb senzillesa d’infant
els honors va rebutjant.
| |
18. Quan la guerra va esclatar
a Poblet es va amagar;
hoste n’és d’Eduard Toda
i a prop d’ell ja s’acomoda.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
19. Amb el Govern ha parlat
i va a Roma exiliat.
Vol salvar el bisbe Borràs
i no pot, quin gran fracàs!
|
|
20. A signar la carta es nega
que el general Franco entrega.
Per això no pot tornar
al seu país català.
| |
21. Però no renuncià
a ser de la Seu degà.
Des de l’exili encomana
que la pau creixi bledana.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
22. Ajuda els tarragonins
i els preveres amb pistrincs.
Fina estimat, conegut
a la vila de Friburg.
|
|
23. Per la seva voluntat
a la Seu és enterrat.
I l’últim recorregut
és de tots molt ben sabut.
| |
24. De Cambrils, a prop de l’ona,
el duen a Tarragona.
L’Institut porta el seu nom,
és el nostre gran prohom!
| |
