Auca de Caterina Albert (1869-1966)

Àlies Víctor Català, que sabia de narrar.

1. Mil vuit-cents seixanta-nou,
Caterina fa enrenou.
2. A l'Escala, a l'Empordà
on la vida passarà.
3. És una nena eixerida
que llegeix fora de mida.
4. Escriu, pinta amb molt de tacte,
i en tot és autodidacta.
5. Fa poemes i teatre
i per res no es deixa abatre
6. En els Jocs d' Olot commou
amb el vers d' El llibre nou.
7. I també amb La infanticida.
obra dura i atrevida.
8. El cant dels mesos publica
i amb pseudònim l'embolica.
9. Qui és Víctor Català?
Tots ho volen esbrinar.
10. Escriu els Drames rurals,
dotze contes colossals.
11. Molt dramàtics, gens festius,
que sorprenen morts i vius
12. Des del seu amagatall
es carteja amb Maragall.
13. I li diu, amb molt d'encert:
"Sóc la Caterina Albert."
14.  Dona ferma i independent
que amb la ploma és molt punyent.
15. Viu de renda i sols escriu,
del que veu, el més ombriu.
16. La revista «Joventut»
li encarrega «Solitud».
17. La més bella i gran novel·la,
que complau la clientela.
18. Amb misteris de muntanya,
Pastor, Ànima, maranya...
19. ... festa, plor, mal i bondat
i una immensa soledat,
20. ...on la Mila insatisfeta
viurà la seva desfeta.
21. Per no perdre ni una estona
posa pis a Barcelona.
22. Caires vius i les «Ombrívoles»
aspres són i baronívoles.
23. Fetes amb cru realisme
amb tocs de naturalisme.
24. Amb la família Sitjar
van a Europa, a viatjar.
25. I malgrat que els noucentistes
fan la guitza als ruralistes,
26. ... «Solitud» han llorejat
amb el premi Fastenrath.
27. Se'n fan moltes traduccions
i arriba a tots els racons.
28. Col·labora amb l'Acadèmia
que s'oposa, amb gran comèdia,
29. A la nova ortografia,
com en Fabra l'escrivia.
30. També consta en el annals
presidint els Jocs Florals.
31. I tot i que no surt mai
l'any disset és al Desmai.
32. L'any següent fa una novel·la.
ciutadana que duu tela.
33. És «Un film o 3.000 metres».
en què sobren moltes lletres.
34. Sense massa goig ni pena
també escriu Mare Balena.
35. L'any mil nou-cents vint-i-tres
Bones Lletres l'han admès.
36. Poques dones escriptores
n'han estat mereixedores.
37. Els anys trenta, sense fums,
va i publica «Contrallums».
38. Que són contes per llegir
com La pua del rampí.
39. Se li mor la seva mare
i això sí que l'aclapara.
40. Es reclou a l'Empordà.
Poc després la guerra hi ha.
41. Entre bregues i desori
viu tot aquell purgatori.
42. Quan s'acaba, quin descans!
Però ja res no és com abans.
43. Amb vuitanta anys ben resolta
va i publica «Vida mòlta»,
44. ...on hi ha contes com Lenín,
que és un gos que val per vint.
45. I un cop més alça la veu
Quan publica «Jubileu».
46. Fins que l'any seixanta-sis
Tina Albert i Paradís
47. ..deixa amics, deixa companys
gairebé quan té cent anys.
48. I és que ella era una "rara avis"
diuen crítics vells i savis.
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Carles Roman i alumnes de 4t ESO de l'IES Pius Font i Quer. MANRESA ·  2001