|
|
|||||
 |
|||||
|
Auca de Caterina Albert (1869-1966) Àlies Víctor Català, que sabia de narrar. |
|||||
| 1. | Mil vuit-cents seixanta-nou, Caterina fa enrenou. |
25. | I malgrat que els noucentistes fan la guitza als ruralistes, |
||
| 2. | A l'Escala, a l'Empordà on la vida passarà. |
26. | ... «Solitud» han llorejat amb el premi Fastenrath. |
||
| 3. | És una nena eixerida que llegeix fora de mida. |
27. | Se'n fan moltes traduccions i arriba a tots els racons. |
||
| 4. | Escriu, pinta amb molt de tacte, i en tot és autodidacta. |
28. | Col·labora amb l'Acadèmia que s'oposa, amb gran comèdia, |
||
| 5. | Fa poemes i teatre i per res no es deixa abatre |
29. | A la nova ortografia, com en Fabra l'escrivia. |
||
| 6. | En els Jocs d' Olot commou amb el vers d' El llibre nou. |
30. | També consta en el annals presidint els Jocs Florals. |
||
| 7. | I també amb La infanticida. obra dura i atrevida. |
31. | I tot i que no surt mai l'any disset és al Desmai. |
||
| 8. | El cant dels mesos publica i amb pseudònim l'embolica. |
32. | L'any següent fa una novel·la. ciutadana que duu tela. |
||
| 9. | Qui és Víctor Català? Tots ho volen esbrinar. |
33. | És «Un film o 3.000 metres». en què sobren moltes lletres. |
||
| 10. | Escriu els Drames rurals, dotze contes colossals. |
34. | Sense massa goig ni pena també escriu Mare Balena. |
||
| 11. | Molt dramàtics, gens festius, que sorprenen morts i vius |
35. | L'any mil nou-cents vint-i-tres Bones Lletres l'han admès. |
||
| 12. | Des del seu amagatall es carteja amb Maragall. |
36. | Poques dones escriptores n'han estat mereixedores. |
||
| 13. | I li diu, amb molt d'encert: "Sóc la Caterina Albert." |
37. | Els anys trenta, sense fums, va i publica «Contrallums». |
||
| 14. | Dona ferma i independent que amb la ploma és molt punyent. |
38. | Que són contes per llegir com La pua del rampí. |
||
| 15. | Viu de renda i sols escriu, del que veu, el més ombriu. |
39. | Se li mor la seva mare i això sí que l'aclapara. |
||
| 16. | La revista «Joventut» li encarrega «Solitud». |
40. | Es reclou a l'Empordà. Poc després la guerra hi ha. |
||
| 17. | La més bella i gran novel·la, que complau la clientela. |
41. | Entre bregues i desori viu tot aquell purgatori. |
||
| 18. | Amb misteris de muntanya, Pastor, Ànima, maranya... |
42. | Quan s'acaba, quin descans! Però ja res no és com abans. |
||
| 19. | ... festa, plor, mal i bondat i una immensa soledat, |
43. | Amb vuitanta anys ben resolta va i publica «Vida mòlta», |
||
| 20. | ...on la Mila insatisfeta viurà la seva desfeta. |
44. | ...on hi ha contes com Lenín, que és un gos que val per vint. |
||
| 21. | Per no perdre ni una estona posa pis a Barcelona. |
45. | I un cop més alça la veu Quan publica «Jubileu». |
||
| 22. | Caires vius i les «Ombrívoles» aspres són i baronívoles. |
46. | Fins que l'any seixanta-sis Tina Albert i Paradís |
||
| 23. | Fetes amb cru realisme amb tocs de naturalisme. |
47. | ..deixa amics, deixa companys gairebé quan té cent anys. |
||
| 24. | Amb la família Sitjar van a Europa, a viatjar. |
48. | I és que ella era una "rara avis" diuen crítics vells i savis. |
||
|
Joan Vilamala, 2001 · Il·lustracions: Carles Roman i alumnes de 4t ESO de l'IES Pius Font i Quer. MANRESA La paret de les auques http://www.auques.cat
|
|||||
