| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
25. Així neix la nova Espanya,
que en un decret deixa clar
que qui mana és el que guanya
i qui perd ha de callar.
|
|
26. Callarem per sobreviure,
però per mica que puguem,
per tornar a ser un poble lliure
nostra veu aixecarem.
| |
27. Com ho fem contra els francesos
en temps de Napoleó,
contra qui ens alcem encesos
amb les armes i un tambor.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
28. A Cadis, l’Estat burgès
la Constitució proclama,
que no acaba de fer el pes.
No es camina amb una cama!
|
|
29. Tot i ser del puny estret,
a pagès, donem la mà
al carlisme que promet
que els furs ens respectarà.
| |
30. Ni quan cau la Monarquia
venç l'Espanya federal.
Restauren la dinastia
i tot va seguint igual.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
31. Com qui reneix de la cendra,
els literats en estol
la llengua no es deixen prendre.
Catalunya aixeca el vol.
|
|
32. Amb les Bases de Manresa,
comencem a deixar clar
que si Espanya vol l’entesa
ens haurà de respectar.
| |
33. I emprenem la temptativa
de recobrar la nació,
amb Enric Prat de la Riba,
nostre «seny ordenador».
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
34. Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
|
|
35. Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
| |
36. Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
| |
