Auca del monestir de Montsió

1. El nom d'aquest monestir
és marià i té color.
És un nom amb pedigrí
que ve del Mont de Sió.
2. Fem-ne doncs ara memòria
amb una auca en català.
Amb sant Domènec la història
diuen que va començar.
3. L'orde de Predicadors
a Barcelona tenia
un frare prestigiós
i doctor en teologia.
4. De nom, Nicolau Rossell.
Un sant baró molt cabal,
un home que era un gat vell
fent de conseller reial.
5. I així, la infanta Maria,
filla de Jaume II,
fundà el monestir un bon dia
abans d'anar a l'altre món.
6. Va iniciar la campanya
Pere el Cerimoniós,
en terreny del mas Bissanya,
en un racó preciós.
7. I aviat quatre campanes,
així que fou construït
al costat de les Drassanes,
repicaren dia i nit.
8. La comunitat primera
que es va fer càrrec del lloc
amb Constança de Bellera
va venir del Llanguedoc.
9. Sant Pere Màrtir tenia,
el monestir per patró,
d'on les monges un mal dia
van tocar-ne el pirandó
10. Perquè els atacs del pirates
no hi paraven de fer mal
quan venien amb fragates
a atacar el Cap i Casal.
11. És l'any 1370
que el rei pren la decisió
de dur la niuada santa
a un nou i segur racó.
12. A can Porta els recomana
on s'estan un temps prudent
fins que se'n van a Santa Anna
on ja hi havia un convent.
13. D'aquesta etapa feliç,
d'aquest temps de resplendor,
ens queda un claustre amb encís
i el bell nom de Montsió.
14. També ens queda algun vestigi
de la pugna de Lepant,
que ens recorda el gran prestigi
de la tropa triomfant.
15. En entrar el segle XIX,
amb la guerra del Francès,
el saqueig i l'enrenou
el convent deixen malmès.
16. Anys més tard, tot és fet miques
en aquest i altres convents,
i les monges dominiques
han de viure mals moments.
17. Fins que a finals d'aquell segle
per sortir de la desgràcia
aixequen amb tota regla
un nou convent prop de Gràcia.
18. On traslladen prop del temple
el bell claustre que ens fascina
i és testimoni i exemple
d'una fe i d'una doctrina.
19. El segle XX s'inicia
i tot va seguint tranquil
fins que l'odi esclata un dia
i ens du la guerra civil.
20. El convent és assaltat.
Mil joies de l'antigor
i el patrimoni sagrat
són víctimes del rancor.
21. I fins la Mare Sauleda,
fa poc beatificada,
l'any 36, a sang freda,
morirà assassinada.
22. Va ser el 1940
que a Esplugues vàrem venir,
on Montsió encara aguanta
devot avui com ahir.
23. El claustre, que altra vegada
aquí va ser traslladat,
és la joia més preuada
d'Esplugues de Llobregat.
24. El temps passa, corre, vola
i un grup de monges fidels,
seguim sense fer tabola,
lleials al Regne dels cels.
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Quique González · 2009