| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Un disset de maig ve al món,
Verdaguer, mira per on!
|
|
2. Al poblet de Folgueroles
on aprèn les beceroles
|
|
3. Es un noi dels més trapelles
que organitza Caramelles
|
|
4. Amb sa mare, dalt l'ermita,
sent la Musa que l'invita
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. Iun bon dia, fet i dit!
se'n va a Vic tot decidit
|
|
6. On s'expliquen en llatí
que li costa de pair
|
|
7. Hi llegeix a gavadals
autors clàssics immortals
|
|
8. Fa amistat amb en Collell,
un vailet lletrut com ell
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. A can Tona com treballa
amb els grans i amb la quitxalla!
|
|
10. Fins que no sent cantar el gall,
no abandona el seu treball
|
|
11. A vint anys als Jocs Florals
obté èxits triomfals
|
|
12. S'hi presenta amb barretina;
més d'un galtaplè rondina
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. Al Desmai, amants de l'art
amb ell funden un esbart
|
|
14. En un any de mil temperis,
Mistral diu: "Marcel.lus eris"
|
|
15. Primer, missa vol cantar
entre un dolmen i un altar
|
|
16. A Vinyoles, de vicari,
versos fa i passa el rosari
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. Fins a perdre-hi la saltut
i el llorer li queda eixut
|
|
18. El doctor li recomana
que s'embarqui vers l'Havana
|
|
19. I renoi que bé li va,
quin remei el viatjar!
|
|
20. Car «L'Atlàntida» s'ho val
pel que té de genial
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. Se'ns hi narra sàviament
la dissort d'un continent
|
|
22. Que encoratja el gran Colom
a volar fins al Nou Món
|
|
23. Dedicada va al Marquès
que al palau amb goig l'ha pres
|
|
24. De moment tot li va bé,
fa de clergue i d'almoiner
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. I escriu rims característics
com «Idil.lis i cants místics»
|
|
26. O com l'oda «A Barcelona»
que l'Ajuntament pregona
|
|
27. Viatjant per tot Europa
amb Don Güell esmorza i sopa
|
|
28. Al costat de grans prohoms
també es queixa al rei Alfons
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Quan publiqui «Canigó»
causarà admiració
|
|
30. Hi relata amb molt d'estil
l'aventura de Gentil
|
|
31. Heroi mític català
que amb els moros guerrejà
|
|
32. A Ripoll rep de Morgades
les més fortes abraçades
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
33. De la terra enamorat
ecriu «Pàtria» i «Montserrat»
|
|
34. Mes la lira ja no aguanta
en tornar de Terra Santa
|
|
35. I ara l'home se'ns despista,
se les dóna d'exorcista
|
|
36. La Duran amb dues filles
fica el nas a Can Comillas
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
37. El Marquès al Bisbe crida
i preparen la sortida
|
|
38. Disgustat per l'embolic
va a la Gleva, prop de Vic
|
|
39. Per posar remei al dany
escriu «Roser de tot l'any»
|
|
40. Que se'n torni amb les Duran
un escàndol ho creuran
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
41. "A divinis"l'ha suspès
Don Morgades i ell, ofès,
|
|
42. «En defensa pròpia» escriu
on ens conta com no viu
|
|
43. Penitent i solitari
ha collit «Flors del Calvari»
|
|
44. A la fi el Bisbe el perdona
i diu missa a Barcelona
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
45. Però a Betlem ja no és qui era
ni en ple bosc, a Vallvidrera
|
|
46. On morí el 1902,
sense un ral, tuberculós
|
|
47. D'ell ens queda un gran record:
una llengua que no mor
|
|
48. Per això som i volem ser
molts Amics de Verdaguer!
|
|
