1. Aquest any, a cada barri
celebrem amb gran xivarri
el nostre jorn principal:
la Diada Nacional.
  2. Aquell 11 de setembre
tot sembla perdut per sempre.
El ferotge rei Felip
Catalunya ha envaït.
  3. I ocupant la nostra terra
s'ha acabat la cruenta guerra.
Malgrat la gran resistència
hem perdut la independència.
  4. Honorem els catalans
morts per feréstecs tirans
per fer front, amb viu fervor,
a l'exèrcit opressor.
 
             
           
  5. I a Rafael Casanova,
conseller i ferm patriota.
Que sigui ple en tot moment
de flors el seu monument.
  6. I Anton de Villarroel,
català de soca-rel.
D'ells dos cal tenir memòria
perquè són pel país glòria.
  7. Però no oblidéssim pas
en Josep Moragues Mas,
aquell noble general,
sempre al poble tan lleial.
  8. Pres, a mort és condemnat
i el seu cap engabiat,
en públic està dotze anys
per escarment de companys.
 
             
           
  9. Aquesta és la repressió
que porta a terme el Borbó,
dels Felips, el rei cinquè,
cal veure l'odi que ens té.
  10. Centralitza tot l'Estat
i ens vol desfer el Principat.
Una nova Espanya implanta
pel decret de Nova Planta.
  11. Anul·la el Consell de Cent
malgrat protestar la gent.
Treu la Generalitat
i la Universitat.
  12. Catalunya, que era lliure,
esclava li caldrà viure.
Quant temps haurà de passar
per poder-se recobrar?
 
             
           
  13. Però després de molts anys,
de dolors, penes i enganys,
el país ressorgirà
perquè vol ser sobirà.
  14. I aviat tothom estiba
amb l'Enric Prat de la Riba,
l'home més qualificat
de la Mancomunitat.
  15. Pompeu Fabra, amb gran delit
estudia dia i nit
per l'idioma endreçar
i deixar-lo net i clar.
  16. Després de la dictadura
ni un moment la gent s'atura.
Macià, a qui el poble aclama,
la República proclama.
 
             
           
  17. I l'Estatut és votat
amb gran unanimitat.
El desig és viu i clar:
es vol l'Estat Català.
  18. Però Madrid no ens en fa cas,
i vol barrar-nos el pas.
Rebaixant atribucions,
retallant per tots cantons.
  19. L'Estatut del trenta-u
torna i no el coneix ningú.
Gat per llebre ens han donat
Quin remei! L'hem acceptat
  20. Perquè sempre els catalans
de les pedres en fem pans
Doncs, quanta feina farem
si plegats tots treballem.
 
             
           
  21. El català entra a l'escola,
cosa que a tots ens consola,
i arriba a tots el diaris,
patufets i setmanaris.
  22. Catalunya és capital
d'un despertar cultural
del qual no hi precedents
i d'això n'estem contents.
  23. Tot de catalans experts
en art, ciències i drets
posen llur coneixement
al servei del Parlament.
  24. Es fan obres socials,
habitacles i hospitals.
Macià està sempre en tot
i el poble li és devot.
 
             
           
  25. Companys, el nou president,
empès per tota la gent,
reivindica amb energia
la nostra sobirania.
  26. Però n'hi ha que ens volen mal,
i seguint un general,
fan un crim dels més cruels:
no són al poble fidels.
  27. Després d'un molt llarg combat
la República han segat
i s'implanta un nou govern.
Això semblarà un infern.
  28. En Companys, a Montjuïc,
és mort pel dur enemic,
donant l'exemple més noble
de morir per tot un poble.
 
             
           
  29. Auquest altre Felip Quint,
ai, com ens està escarnint!
La cultura prohibeix
i la llengua persegueix.
  30. Ens treu les institucions,
no vol escoltar raons.
Qui protesta és home mort.
Ningú no li pot fer un tort.
  31. Haurem de ser presoners
d'homes, babaus i grollers.
El règim del dictador
el país omple de por.
  32. Perquè amb mentides i enganys
malda al llarg de quaranta anys
per poder-nos derruir
i del mapa suprimir.
 
             
           
  33. Però tot és endebades,
ja que en totes les contrades
es pugna amb enorme audàcia
per fer fora l'autocràcia.
  34. I ara que ens n'hem sortit
està per sempre proscrit
aquell règim corromput
que ens va prendre l'Estatut.
  35. Quan es fan eleccions
guanyen les votacions
els partits catalanistes,
naufragant els centralistes.
  36. La lluita de tants llargs anys
en breu dóna els primers guanys.
El nostre President torna
i ben prest el govern forma.
 
             
           
  37. El poder, però, és petit.
Com ha fet sempre Madrid
no es vol anar desprenent
del domini omnipotent.
  38. Cal que sàpiga ben clar
que el què es nostre ha de tornar.
Són uns drets que reclamem
com a nació que formem.
  39. No volem que l'Estatut
ens el passin per l'embut.
Hem de poder governar-nos.
Hem d'autodeterminar-nos.
  40. I per això lluitarem,
fins que ho aconseguirem,
els d'aquí i els immigrants
perquè tots som catalans.
 
             
           
  41. Els immigrants han mostrat
llur gran solidaritat
batallant fort cada dia
per guanyar l'autonomia.
  42. Cal que tots seguim així,
i el país farem reeixir
perquè la terra sens pena
torni a ser ben rica i plena.
  43. En aquesta gran diada
la resposta haurem donada
a qui no tingui noció
que aquí som una nació
  44. Perquè ho puguin veure bé
sortirem tots al carrer;
que s'ompleni de banderes
el fossar de les Moreres.
 
             
           
  45. Que la barriada Saldes
sigui exemple per les altres:
la senyera a la finestra
i pertot aires de festa.
  46. Que tot Manresa dempeus
canti Els Segadors a veus
i quedi evidenciat
que és el cor del Principat.
  47. No perdem, doncs, la il·lusió
de fer un país millor.
No sigui ningú temptat
ni per la comoditat.
  48. Ja que si al món ens han dut
no donem res per perdut.
Apa, doncs, agafem tots l'eina,
que hi ha per fer molta feina.
 
             
 
Text: Joaquim Aloy · Il·lustracions: Miquel Esparbé · Edició: AAVV Plaça de Catalunya (Manresa), 1978
La paret de les auques http://www.auques.cat