| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Mil vuit-cents noranta-nou,
Joan Oliver surt de l’ou.
|
|
2. D’una família de pes
de Sabadell, al Vallès.
|
|
3. I si els gats tenen set vides
ell tingué set amples dides.
|
|
4. ¿D’aquí ve la mala llet
que més d’un li ha retret?
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. Fa els estudis d’advocat
perquè el pare ho ha manat.
|
|
6. No és per a ell el treballar
L’avantguarda sí que fa.
|
|
7. Amb l’Obiols i en Trabal
fan un trio genial.
|
|
8. Són el Grup de Sabadell
que fan art fent el camell.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. Entorn seu neix "La Mirada",
editorial nostrada.
|
|
10. Escriu articles arreu:
"Mirador", "Publi", "La Veu"...
|
|
11. Fa teatre, narrativa,
poesia nova i viva.
|
|
12. En «Tragèdia a Lil·liput»
al burgès deixa caput.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. A «Les decapitacions»
du molt males intencion
.
|
|
14. S’hi carrega els dictadors
amb humor, de dos en dos.
|
|
15. És «Allò que tal vegada...»
una autèntica passada.
|
|
16. Amb les bèsties solidari
escriu tot un «Bestiari».
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. Quan esclata el trenta-sis
accentua el compromís.
|
|
18. Com es pot veure La fam,
de la revolta, és un clam.
|
|
19. A la guerra, el seu obús
és el cotxe bibliobús.
|
|
20. Que el durà fins a Agullana
molt a prop de la duana.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. Se'n va, deixa el domicili.
Fa les «Corrandes d’exili».
|
|
22. S’estableix a Roissy-en-Brie
com molts escriptors d’aquí.
|
|
23. Però l’avanç dels alemanys
augura mals averanys.
|
|
24. Amb en Benguerel, airós,
cap a Xile toca el dos.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. Hi ven sabates i vi,
i amb els Jocs vol resistir.
|
|
26. En aquests anys de buidor
escriu «Saló de tardor».
|
|
27. Mil nou-cents quaranta-vuit
torna a casa. Omple el buit.
|
|
28. Però no tot va de primera,
se li mor Ció Riera.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Per presons i pel món erra
fins que troba Eulàlia Serra.
|
|
30. Retrobada l’alegria
va i publica "Poesia".
|
|
31. «El misantrop», «Pigmalió»...
Renoi, quina traducció!
|
|
32. Escriu «Terra de naufragis»
on trist canta mals presagis.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
33. En l’escèptic «Ball robat»
es riu de la humanitat.
|
|
34. Tot és mentida, a vegades,
com a «Vacances pagades».
|
|
35. Riba mor. En ple desert
quedarem orfes de verb?
|
|
36. Ara cal girar la truita
i que algú canti la lluita.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
37. Com el lúcid de l'Espriu,
que també en sabia un niu
|
|
38. Amb gent jove i arriscada
va ser a la Caputxinada.
|
|
39. Net i clar, sense arrogàncies
va i publica "Circumstàncies".
|
|
40. En el festival del Price
esverava més d’un gris.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
41. Tot mostrant-nos la ferida
d’una pàtria conquerida.
|
|
42. Que somiava completa.
No en va era poeta.
|
|
43. El setanta, amb bon humor,
va rebre el Premi d’Honor.
|
|
44. És la "Poesia empírica"
la seva última obra lírica..
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
45. S’hi carrega amb mots sorruts
cofoismes sense embuts.
|
|
46. Moralista genial,
amb llenguatge col·loquial .
|
|
47. Combatiu i sorneguer
va ser sempre l’Oliver.
|
|
48. Va morir el vuitanta-sis.
Se l’enduia el desencís.
|
|
