1. Entre ametlles, oli i alls
neixen els calçots, a Valls.
  2. Dels Xiquets fent els castells;
ho diuen els llibres vells.
  3. Del calçot i el seu conreu
Hom ne parla a tot arreu.
  4. Fem una mica d’història
perquè ens quedi a la memòria.
 
             
           
  5. Abans de caçar pardals
Ja es menjaven vegetals.
  6. Romans i cartaginesos
guisaven com uns entesos.
  7. Però va ser un sarraí
qui digué:«Ve t’ho aquí!»
  8. De llavors, entre fogots,
si se n’han cuit de calçots!
 
             
           
  9. A Rià, Guifré el Pilós
Se’ls menjava dos a dos.
  10. En tornar de les Croades
venien les calçotades.
  11. En Guillem de Cabestany
ne menjava un cop cada any.
  12. En Jaume I, amb l’espasa
se’ls feia coure a la brasa.
 
             
           
  13. I per fer la calçotada
botifarra i costellada.
  14. Per menjar-los tal com cal
s’ha de fer amb ceremonial.
  15. Vi, calçots i llonganissa
és pitjor que la mutissa!
  16. Sense el fer tocar a terra
se l’agafa amb la mà esquerra.
 
             
           
  17. I amb dos dits de la mà dreta
se li treu la «samarreta».
  18. Ben untat amb molta salsa
el calçot arreu se t’alça!
  19. Què hi posen a la salsera
que el fa un menjar de primera?
  20. Ametlles molt escollides
amb oli ben amanides.
 
             
           
  21. Picades amb granets d’all
que és això el que el fa anar avall.
  22. I el secret? Cal ser molt viu
per ho fer com el Pere-Iu!
  23. Per ço la gent assenyada
clama amb una fe abrandada:
  24. «A Toluges cal anar
si calçots voleu menjar!»
 
             
 
Text: Anònim · Edició: Arrels. Catalunya Nord, 1993
La paret de les auques http://www.auques.cat