| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
1. Pere Calders Rossinyol
no era un home qualsevol.
|
|
2. Fill de Teresa i Vicenç,
el van inscriure en el cens.
|
|
3. I començà a fer camí,
en un mas a Can Maurí.
|
|
4. Al Vallès, com és sabut,
no molt lluny de La Salut.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
5. De petit, a la masia,
descobreix la fantasia.
|
|
6. I així en Pere sense por
aviat vol ser escriptor.
|
|
7. Amb catorze anys s’atreví
a escriure «El primer arlequí».
|
|
8. Títol amb què el 36
traurà un llibre amb cert encís.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
9. Fins llavors sempre al seu aire
fa també de ninotaire.
|
|
10. Treballa en publicitat
i amb en “Tisner” fa amistat.
|
|
11. I dibuixa uns acudits
molt aguts i divertits.
|
|
12. Llavors l’home se’ns envela;
fins i tot fa novel•la.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
13. L’any següent, mira per on!,
decidit vol anar al front.
|
|
14. On li toca fer el soldat
i en surt com gat escaldat.
|
|
15. Per això, i al cap de poc
escriu “Unitats de xoc”.
|
|
16. L’any 1939
ha d’emprendre un camí nou.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
17. Passa per Prats de Molló
i el camp de concentració.
|
|
18. Fins que amb escriptors d’aquí
pot anar a Roissy-en-Brie.
|
|
19. D’on al cap d’un mes o dos
cap a Mèxic toca el dos.
|
|
20. Amb els mateixos afanys
hi viurà vint-i-tres anys.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
21. Tot escrivint en revistes
cultes i catalanistes.
|
|
22. Al costat de Rosa Artís
que l’estima i fa feliç.
|
|
23. L’any 55 publica
obra nova, mica en mica.
|
|
24. On descriu la veritat
de l’oculta realitat.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
25. També “Gent de l’alta vall”
que és un magnífic treball.
|
|
26. L’any 62 Calders
torna a casa i un cop més
|
|
27. ... ens demostra que no para
amb «L’ombra de l’atzavara».
|
|
28. I encara «Ronda naval».
una obra ben personal.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
29. Metàfora divertida
d’un món que va a la deriva.
|
|
30. I «Aquí descansa Nevares»,
perquè les cases són cares.
|
|
31. Quan treu «Invasió subtil»
en Calders reprèn el fil.
|
|
32. I amb el públic s’agermana
gràcies a «Antaviana»
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
33. Aquell nom amb què l’Abel
sembla que ens vol prendre el pèl.
|
|
34. Dagoll Dagom a tothom
féu conèixer aquest prohom.
|
|
35. ¿No recordeu en Raspall
aquell “gos” que amunt i avall
|
|
36. ... es passeja amb el nen Sala
i així en Turc ningú atabala?
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
37. ¿O aquella «Hedera Helix»
que creixia com l'Obèlix?
|
|
38. ¿ O la trista «Quieta nit»
d’un Nadal sense sentit?
|
|
39. Calders amb el seu posat
de nen entremaliat,
|
|
40. ...un cop més fa de les seves
i escriu «De teves a meves».
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
41. També «Un estrany al jardí»...
Ja n’hi ha prou, deixem-ho aquí.
|
|
42. Diguem que amb mesura i mida
sabé unir l’art i la vida.
|
|
43. El seu realisme màgic
sempre és líric, mai no és tràgic
|
|
44. I amb tendresa i ironia
omple el món de fantasia.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
45. Quan ja era una mica sord
va rebre el Premi d’Honor.
|
|
46. Morirà el 94.
La tristor mai no el va abatre.
|
|
47. D’ell ens queda una gran obra,
que nova vida recobra,
|
|
48. ...quan llegim embadalits
i gaudim dels seus escrits.
|
|
