|
Auca de Joan Baptista Xuriguera (1908-1987) Bon poeta, novel·lista, dramaturg, tot un artista |
|||||
| 1. | Això era i no era, a Menàrguens (La Noguera)... |
25. | D’aquests anys és un assaig, que va escriure a doll, a raig. |
||
| 2. | El juny de 1908 sa mare donava fruit. |
26. | I una novel·la que dura: “Vida de Joan Ventura”, |
||
| 3. | Naixia en Joan Baptista, que de gran seria artista. |
27. | ...publicada en set volums com ho fan les grans patums. |
||
| 4. | Artista i home de bé. Dels germans és el tercer. |
28. | Torna l’any 49 disposat a fer enrenou. |
||
| 5. | El més gran és en Ramon, que també el coneix mig món. |
29. | Però, noi!, la vida és dura; oi més si hi ha dictadura. |
||
| 6. | Els altres dos, la dissort de la guerra els du a la mort. |
30. | Vetat per l’Ajuntament, treballa a l’ensenyament. |
||
| 7. | De Balaguer a Lleida va. Viu al Liceu Escolar. |
31. | I per a editorials, que li donen quatre rals. |
||
| 8. | Estudia de valent i connecta amb bona gent. |
32. | Fa poemes, fa teatre en Joan no es deixa abatre. |
||
| 9. | Que l’orienta i l’ensenya com ara l’Alfred Pereña, |
33. | La novel•la Margarit Acredita això que hem dit |
||
| 10. | I va creant opinió escrivint com un senyor. |
34. | Amb Cant d’Amor, i nous aires, guanya als Jocs de Buenos Aires. |
||
| 11. | Funda a Lleida, capital, l’Agrupació Cultural. |
35. | Poca gent coneix més que ell el comte Jaume d’Urgell, |
||
| 12. | L’any 1932 deixa el Segre, toca el dos. |
36. | ... que es féu fort a Balaguer on el feren presoner. |
||
| 13. | A Barcelona es trasllada, on es guanya la mesada. |
37. | A partir dels anys setanta publica llibres a manta. |
||
| 14. | Com que sap fer d’escrivent treballa a l’Ajuntament. |
38. | “Verbs Catalans Conjugats” és un dels més divulgats. |
||
| 15. | Aquests anys, de mica en mica dues novel•les publica. |
39. | Qui no coneix el llibret que publica la Claret! |
||
| 16. | Torna a Lleida, al seu redol, i el Bloc Obrer i Camperol, |
40. | Xuriguera, amb molt de seny, Està fet un tot terreny. |
||
| 17. | ...el tria per regidor de Cultura, sí senyor! |
41. | Fins i tot, mira per on! Ha traduït Jenofont! |
||
| 18. | L’any 1936 es casa content, feliç. |
42. | La seva obra feta amb punya fa comprendre Catalunya. |
||
| 19. | Mes no tot va com ell vol, i es trasllada a la Vajol. |
43. | Mil nou-cents vuitanta-set, en Xuriguera, vellet, |
||
| 20. | Fins que Barcelona cau. Catalunya, adéu-siau! |
44. | ... tot content i amb alegria fa el pregó a la Paeria. |
||
| 21. | Amb enyor en Xuriguera a peu passa la frontera. |
45. | També un pregó escrigué per llegir-lo a Balaguer, |
||
| 22. | A Caussade i Montauban s’exilia. Va tirant... |
46. | Però no el pogué llegir perquè l’home es va morir. |
||
| 23. | Allí coneix Pompeu Fabra i pren l’ombra sota un arbre. |
47. | No cal dir que en Xuriguera va ser un savi de primera. |
||
| 24. | Escriu molt, publica poc: «Quaderns d’exili», «Xaloc»... |
48. | Que mereix ser recordat, i aquí l’auca s’ha acabat. |
||
|
Joan Vilamala, 2008 La paret de les auques http://www.auques.cat |
|||||