Auca de Josep Moragues (1669-1715)
Un indòmit general, heroi, màrtir nacional
  1. En un mas de Sant Hilari,
on l’estiu fa bo d’anar-hi,		 25. Guanyada la capital,
el nomenen general.		  
 
  2. ... neix plorant, sense xumet,
a la vall de Joanet.		 26. I se’n va a Castellciutat,
amb la dona al seu costat.		  
 
  3. En concret, a Mas Moragues,
entre alzines i argelagues.		 27. Com que aquesta se li ha mort
n’ha trobat una altra a Sort.		  
 
  4. El seu pare és un pagès,
propietari, i de pes.		 28. Que li fa oblidar la pena;
Magdalena s’anomena.		  
 
  5. Del seu tros, del seu conreu
en Josep serà l’hereu.		 29. Perquè no arribi d’Almansa
aquell mal que a tots alcança,		  
 
  6. Quan és gran fa el que ve al cas:
l’home es casa amb la Regàs.		 30. ...en Moragues a cavall
prou que lluita amunt i avall.		  
 
  7. Una arbucienca sana,
que té parents a la Plana.		 31. Malgrat tanta, tanta lluita
s’acaba girant la truita.		  
 
  8. Per això el trobem a Vic
on comença l’embolic.		 32. Torna a Àustria Carles III
i ens deixa al mig del merder.		  
 
  9. Ja que estaven molt encesos
contra els invasors francesos,		 33. Es deroga l’Aliança
contra Castella i la França.		  
 
  10. ... que feien dolenteries
per la Selva i Guilleries.		 34. Quedem sols els catalans
i ja res no és com abans.		  
 
  11. Al servei del veguer Sala,
en Moragues se’ns embala:		 35. Moragues rep el mandat
de deixar Castellciutat.		  
 
  12. Es carrega un sentinella
francès, que se’n fa l’estella.		 36. Mes la pugna no abandona
quan assetgen Barcelona		  
 
  13. I combat amb cor i mans
tal com fan els «vigatans»		 37. ... mils, milers de filipistes
que acampen a les envistes,		  
 
  14. Per això també signà,
ell, a Sant Sebastià,		 38. ...i segueix fent la guerrilla
amb la seva camarilla.		  
 
  15. ... aquell pacte que ens va dur
a lluitar contra el d’Anjou.		 39. Però tot resulta en va
i li toca claudicar.		  
 
  16. Amb 6000 homes armats
al servei dels aliats.		 40. Resignat se’n torna a Sort
on conrearà el seu hort.		  
 
  17. Al costat dels «vigatans»,
-- que com ells molts catalans--,		 41. Mes al cap de poc veu clar
que el volen empresonar.		  
 
  18. ... no volíem el Borbó
com a cap de la Nació,		 42. Sota pena de la vida
emprenia la fugida		  
 
  19. ... l’any 1705 a Vic,
«D’en Felip? – diu – Jo me’n ric!»		 43. ... quan el varen capturar
per patriota català.		  
 
  20. El virrei, un tal Velasco,
no volgué admetre el fiasco.		 44. Fou condemnat al garrot
com un vulgar lladregot.		  
 
  21. Però al Congost, en Moragues
li barrà el pas amb les dagues.		 45. I el seu cap, engabiat,
al portal de la ciutat.		  
 
  22. I li féu aixecar el vol
en veure que un gran estol		 46. Davant d’aquesta tragèdia
cal deixar de fer comèdia.		  
 
  23. ... de barcasses i vaixells
cantava el «Cant dels ocells»,		 47. Ara és l’hora, ara és el dia!:
Qui per la pàtria moria		  
 
  24. ... i el rei Carles la corona,
es posava a Barcelona.		 48. ...bé mereix un monument
per ser recordat. Amén.		  
 

Joan Vilamala, 2007   · Il·lustracions: Josep Nogué
   Edita: Ajuntament de Sant Hilari i Diputació de Girona

La paret de les auques  http://www.auques.cat