|
Auca de la Flama del Canigó Símbol d'unió dels Països Catalans |
|||||
| 1. | La nit que té més requesta de les que es fan i es desfan, i que és nostra gran festa, és la Nit de Sant Joan. |
13. | I si el bisbe Carsalade recuperà Sant Martí, restaurar la pàtria amada és feina d’ara i aquí. |
||
| 2. | Arreu s’alcen foguerades que fan que ens sentim germans tots els pobles i contrades dels Països Catalans. |
14. | Hereus de la Renaixença, amb la idea persistim. La nostra tasca és immensa, però ja n’albirem el cim. |
||
| 3. | Perquè una flama anhelada que baixa del Canigó, una muntanya sagrada, ens uneix com a nació. |
15. | Som una nació escapçada, mes guardem un somni viu que es transforma en flamarada així que arriba l’estiu. |
||
| 4. | Una nació mil•lenària que arrenca amb Guifré el Pilós i la força necessària per ser un poble gloriós. |
16. | Cada any muntem la Trobada poc abans de Sant Joan i el foc que encengué Pujade renovem amb fe constant. |
||
| 5. | I amb gent com l’Abat Oliba, el monjo benedictí que amb diàleg i inventiva la pàtria va construir. |
17. | Llavors gent gran o petita, tot portant llenya a les mans, ens fem presents a la cita. És l'esforç el que ens fa grans! |
||
| 6. | Vic, Ripoll, Cuixà, Manresa, Casserres i Montserrat ens recorden la proesa d’aquell gran bisbe i abat. |
18. | I aquest foc, que amb zel guardava Deloncle a la Llar Pairal, l’escampem com si fos lava d’un volcà fenomenal. |
||
| 7. | De Pau i de Treva ens parla, Toluges, al Rosselló, i de com costa guanyar-la, un castell que fou presó. |
19. | Si el Coll d’Ares passà un dia de mans d'en Martí Cassany, que avui com en Grau volia ens uneixi, i prou d'engany! |
||
| 8. | El Castellet, on s’aferra la memòria d’un passat que els Angelets de la Terra van defensar amb dignitat. |
20. | Que la Flama amb bona guerra ens afermi les raons. Fem rutes per mar i terra, i arribem a mil racons: |
||
| 9. | Al Conflent, Sant Miquel plora l’esplendor del temps antic i Sant Martí trist enyora el cos de sant Galderic. |
21. | Igualada, Elna, Banyoles, Vic, Bellpuig, Manlleu. l’Alguer, Vinaròs, Reus, Folgueroles, Maó, Ordino i Balaguer. |
||
| 10. | Avui la pàtria és partida per un indigne tractat i amb xovinisme i mentida ens fan ser un dòcil ramat. |
22. | I en encendre la foguera amb el foc del Canigó, avivem nostra fal•lera de voler un demà millor. |
||
| 11. | Però la veu d’un gran poeta, Verdaguer, amb el Canigó, ens fixa encara una meta: la de la restauració. |
23. | Cremem-hi la covardia, la por i la passivitat, i forcem que arribi el dia de la nostra llibertat. |
||
| 12. | La restauració inaudita no només dels monestirs, sinó també la gran fita de fer renéixer el país. |
24. | Que s’abaixin les fronteres de l’Europa que anhelem. Que hi voleïn les senyeres. CATALANS SOM I SEREM! |
||
|
Joan Vilamala Guió: Daniela Grau Coordinació: Xavier Roviró, 2012 · Il·lustracions: Toni Donada Edita: TradiCat La paret de les auques http://www.auques.cat |
|||||