| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
1. La nit que té més requesta
de les que es fan i es desfan,
i que és nostra gran festa,
és la Nit de Sant Joan.
|
|
2. Arreu s’alcen foguerades
que fan que ens sentim germans
tots els pobles i contrades
dels Països Catalans.
| |
3. Perquè una flama anhelada
que baixa del Canigó,
una muntanya sagrada,
ens uneix com a nació.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
4. Una nació mil•lenària
que arrenca amb Guifré el Pilós
i la força necessària
per ser un poble gloriós.
|
|
5. I amb gent com l’Abat Oliba,
el monjo benedictí
que amb diàleg i inventiva
la pàtria va construir.
| |
6. Vic, Ripoll, Cuixà, Manresa,
Casserres i Montserrat
ens recorden la proesa
d’aquell gran bisbe i abat.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
7. De Pau i de Treva ens parla,
Toluges, al Rosselló,
i de com costa guanyar-la,
un castell que fou presó.
|
|
8. El Castellet, on s’aferra
la memòria d’un passat
que els Angelets de la Terra
van defensar amb dignitat.
| |
9. Al Conflent, Sant Miquel plora
l’esplendor del temps antic
i Sant Martí trist enyora
el cos de sant Galderic.
| |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
10. Avui la pàtria és partida
per un indigne tractat
i amb xovinisme i mentida
ens fan ser un dòcil ramat.
|
|
11. Però la veu d’un gran poeta,
Verdaguer, amb el Canigó,
ens fixa encara una meta:
la de la restauració.
| |
12. La restauració inaudita
no només dels monestirs,
sinó també la gran fita
de fer renéixer el país.
| |
