Que divulga una llegenda d'una serp grossa i tremenda
1. A Manlleu, anualment
fem la Festa del Serpent.
2. Un serpent que a la Devesa
temps era temps féu feresa.
3. Duia llarga cabellera
i un diamant per bandera.
4. Un noi murri i coratjós
l'hi prengué, i va tocar el dos.
5. Llavors ell es desbocà
i es va menjar el bestiar.
6. Ep! «I si no us ho creieu,
veniu aquí i ho veureu».
7. La festa comença, sí,
caminant de bon matí.
8. Fins a arribar a la Devesa,
on s'explica tal proesa.
9. Matí i tarda els més menuts
hi estan entretinguts.
10. Participant en tallers
que els agraden d'allò més.
11. I molts xalen de valent,
fent teatre amb el Serpent,
12. que fan moure com un cuc,
virolat i gens feixuc.
13. A la Devesa, a la nit,
comença a haver-hi brogit.
14. Amb un crit brau i potent
ens amenaça el Serpent.
15. Que ve a abeurar-se al riu,
delerós perquè és l'estiu.
16. És llavors quan uns vailets,
més lleugers que uns esmolets,
17. s'hi acosten, i jugant
li pispen el diamant.
18. Això sí que l'esparvera!
Qui aturarà la fera?
19. Els minyons fugen corrents.
La fera ensenya les dents.
20. Passa el Ter, ensuma el rastre
i es disposa a fer un desastre.
21. A Manlleu, com cada dia,
tothom fa la seva via.
22. Mentre festegen dansant
la gesta del diamant.
23. Mes, tot d'una, se'ls presenta
aquella serp tan dolenta.
24. A qui s'enfronta la tropa
que li vol pujar a la gropa.
25. Així, fent gresca i barrila,
entrem tots a dins la vila.
26. Amb el bombo i platerets
i fent pinya amb els vailets.
27. Tot i que més d'un valent
va i planta cara al Serpent,
28. que ni fent la processó
no s'espanta ni té por.
29. Sembla dir: «D'aquí no em moc»,
i comença el correfoc,
30. que acaba quan les Tres Creus
es tornen cendra als seus peus.
31. Al cap de poc a Dalt Vila
la coral canta i refila.
32. Fins que arriben els bergants
amb el tresor a les mans.
33. I interrompen el bell cant.
«Què fem amb el diamant?»
34. «Ai no ho sé, què podem fer?
«Guardem-lo dins el morter!»
35. Tal dit, tal fet. «Excel·lent!
Enredarem el Serpent.»
36. Amb el morter i fent barrila
els vailets van a Baix Vila.
37. Al compàs de la sardana,
que l'alegria encomana.
38. I amaguen el diamant
dins el morter en un instant.
39. Però no tot surt rodó,
i apareix de trascantó,
40. mentre els tabals fan soroll,
el Serpent ofès i foll,
41. rastrejant inútilment
el seu diamant lluent,
42. que davant els nassos té
amagat, sota el morter.
43. Fins que al final, tururut,
el Serpent caurà vençut
44. per l'astúcia dels humans
que val més que els diamants.
45. «Visca, visca! —diu la gent—,
ja som lliures del Serpent.»
46. Després de tants tripijocs
arriba el castell de focs,
47. el ball i el punt culminant
amb el Salt del diamant.
48. Llavors sí que en ple carrer
ens diem: «Fins a l'any que ve!»
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Toni Donada · Edició: <a href='http://www.serpentmanlleu.cat' target='_blank'>Associació del Serpent de Manlleu</a>, 2015
