Auca del CAT

1. Quan Europa just naixia,
Catalunya feia via
al costat de Carlemany,
i d'això ja fa algun any.
2. Més tard amb Jaume I
-- quan podíem fer i desfer-
tot anava vent en popa,
ningú dúiem a la gropa.
3. Una ensenya, una bandera,
pel davant i pel darrere,
lluïen les nostres naus;
de ningú no érem esclaus.
4. Fins i tot segons Desclot
no hi havia un sol peixot,
des de Malta a Cadaqués
que les barres no dugués.
5. Nostre vell i ferm comtat
mil trifulgues ha passat,
i avui dia feina té
per poder ser com vol ser:
6. Un país reconegut
tal com dicta l'estatut,
l' estatut d'Autonomia
que ens empara, qui ho diria?
7. De poca cosa serveix
el cafè si s'aigualeix.
O sinó mireu què ens passa
amb el CAT, i això ja és massa!
8. No el volen a la matrícula
i ens munten una pel·lícula
d'amenaces i sancions
perquè siguem bons minyons.
9. I els agafa una fal·lera!
Fins i tot a la Jonquera
a uns veïns de Perpinyà
ens els van emmanillar.
10. Ens fan dur el mateix pendó
que els de Ceuta o de Lleó
i lligats de mans i peus
sí que ens deixa ser europeus.
11. Com en temps del General
la diversitat no hi val.
Som només un joc de xapes
per l'Aznar, quin males grapes!
12. I en comprar-nos cotxe nou,
per si no en teníem prou,
el Govern central se'ns trufa
i amb la E ens penja la llufa.
13. I és que en som molt d'innocents
-- per no dir panxacontents--.
Recobrem la dignitat
i enganxem al cotxe, el CAT.
14. Vulguem ser tractats com cal,
ja que plurinacional
és l'Espanya del present.
Via fora, somatent!
15. Permeteu-me, doncs, que acabi
amb allò que deia el savi,
un savi que era un gat vell
i es deia Jaume Collell:
16. «No captem el dret de viure
-- dret que no es compra ni es ven--,
poble que mereix ser lliure,
si no l'hi donen, se'l pren.»
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions:  Jaume Gubianas · Edició: Òmnium Cultural,  2001