Auca de Màrius Torres (1910-1942)

Un poeta malaltís, intuïtiu i amb encís

1. A can Torres i Perenya,
i no pas sota una penya,
2. ... a Lleida, al carrer Major,
senten el plor d'un nadó.
3. És el fill del doctor Humbert,
metge i polític expert.
4. Per part de mare, el seu avi,
també és home culte i savi.
5. Per això de ben petit
en Màrius llegeix al llit.
6. I passa d'anar amb les bicis
quan obre Cuore, d'Amicis.
7. Es treu el batxillerat
amb nota i facilitat.
8. I amb una certa rutina
estudia Medecina.
9. A Barcelona aquells dies
es fa amic de Jaume Elias.
10. L'any 1933
amb els del seu curs en pes,
11. ... se'n va a Europa a fer el turista
d'on en ve fet un cronista.
12. Torna a Lleida i decidit
fa el doctorat a Madrid.
13. D'on retorna a la ciutat,
que li té el seu cor robat.
14. Per treballar a partir d'ara
al consultori del pare.
15. Escriu versos, tot discret,
que vol mantenir en secret.
16. Fent aquesta maniobra
inicia la seva obra.
17. De manera puntual,
en Màrius està malalt.
18. Per refer-se, així que pot,
va de vacances a Espot.
19. Però té febre i tus massa,
i li costa fer una passa.
20. Per resoldre tal desori
el duen a un sanatori
21. Puig d'Olena s'anomena,
que és a dalt d'una carena.
22. Aquí en Màrius fa amistat
amb un escriptor nostrat:
23. Joan Sales i Vallès,
un novel·lista de pes,
24. ... que anys després publicarà
el que escriu el lleidatà.
25. També hi coneix la "Mahalta".
la seva amiga malalta.
26. Misteriosa de veres,
una tal Mercè Figueras.
27. Amb qui comparteix anhels.
Són com “dos rius paral·lels”.
28. A aquesta noia bonica,
molts poemes li dedica.
29. Es carteja amb Carles Riba,
un poeta que el captiva.
30. I toca el piano, canta
i fa poemes a manta.
31. L'any 1936
la guerra esclata al país.
32. Ell, ja que no pot anar-hi,
col·labora en un diari.
33. Malgrat el dolor i l'esglai
escriu versos més que mai
34. ... com aquells plens de conhort
del Dolç l'Àngel de la Mort.
35. O la Cançó a Mahalta,
noia de mirada alta.
36. Com que són republicans,
el seu pare i els germans
37. ...marxen cap a l'estranger.
S'instal·len a Montpeller.
38. En Màrius, malalt i sol,
en el vers cerca consol.
39. I no creu que sigui vana
la fe en la Ciutat llunyana.
40. Ni el seu combat amb la Mort
mentre no arribi a bon port.
41. Març de 1940,
quan amb prou feines s'aguanta
42. ... i se sap un vagabund
diu “Déu, meu, ja estic a punt”.
43. Es refà de l'entrebanc
i passa un temps al Mas Blanc.
44. On la Núria, sa germana,
està pel que li demana.
45. Fins que en una nit serena,
allà dalt a Puig d'Olena,
46. ... va morir tuberculós.
Era l'any quaranta-dos.
47. I ens deixava en testament
una bella obra excel·lent.
48. Tot un pou de poesia
que podem llegir avui dia.
Text: Joan Vilamala · 2009