Auca de l'Àliga de Cardona

1. Temps era temps a Cardona
fèiem com fa Barcelona,
que és una gran capital
i el nostre Cap i Casal.
2. Quan volíem fer festassa
trèiem l'Àliga a la plaça,
la perla del bestiari
que guardàvem a l'armari.
3. Com a mínim un cop l'any
la vèiem dansar amb afany:
per Corpus, en processó,
davant de Nostre Senyor.
4. O quan venia a la vila
algú de primera fila
com el duc, un general
o un il·lustre cardenal.
5. En nom del comú o del poble
ballava solemne i noble.
i la gent restava muda
en senyal de benvinguda.
6. En honor de la patrona
de la vila de Cardona,
Maria del Patrocini,
també ballà amb determini.
7. Fins a finals del XVII
l'Àliga ballà a pleret
embadalint xics i grans
amb salves, creus i gegants.
8. Com que l'àliga reial
amb la corona ducal
era símbol dels Habsburg
va ser reprimida amb urc.
9. No agradava al rei Borbó
que sotmeté la nació
al Decret de Nova Planta
que, per cert, ja no ens espanta.
10. Aquest costum oblidat
el tenim documentat
al gran Casal de Graells.
que és un dels casals més bells.
11. On un dia un cardoní
una àliga hi descobrí,
cisellada en el morter
d'un pany de paret balder.
12. En una escena festiva
que ve a ser una comitiva,
l'àguila senyorial
es belluga en el mural.
13. I és el dibuix més antic
d'aquest ritus tan bonic,
amb què viles i ciutats
honoren els més pintats.
14. Per això avui, amatents,
amb aquests antecedents
maldem per recuperar
la nostra àliga, oidà!
15. Ara és hora cardonins,
tots, veïnes i veïns,
de refer-nos, què dimoni!,
fent-nos nostre el patrimoni.
16. Un signe d'identitat
de Cardona i d'un passat
cavalleresc i festiu
que volem fer-lo ben viu!
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Hugo Prades · 2012